Així ho ha fet Lladós durant la compareixença davant la comissió de Finances del Consell General que ha servit, justament, per presentar els detalls dels comptes per a l’exercici 2027. El ministre, de fet, ha seguit fil per randa les explicacions que ja va fer en la roda de premsa amb la qual va posar de llarg el pressupost ja a tràmit. Un dels punts que ha volgut destacar és que el deute públic es manté controlat, malgrat haver impulsat inversions de rellevància com les desviacions de la Massana i Sant Julià. I això, també, sense haver apujat els impostos.
I és aquí on el president suplent del grup socialdemòcrata, Pere Baró, ha volgut posar en relleu que, malgrat les paraules de Lladós, “la pressió fiscal ha pujat” i li ha demanat “com és això possible”. Aquí és on el polític encampadà ha admès que, efectivament, “si es fa el càlcul del que recaptem en comparació al PIB, això ha pujat unes dècimes”. Ara bé, la responsabilitat s’ha de cercar, al seu entendre, “en l’impost a la inversió estrangera i els canvis de tipus del de plusvàlues”. A això se sumaria a “les noves taxes als passius i als residents passius”.
En canvi, ha afirmat, altres col·lectius no s’han vist perjudicats. “Si vostè és un assalariat que no especula amb immobles i no és resident passiu, no li hem apujat els impostos”, ha afirmat.
Aquesta gestió -poder fer grans obres mantenint un “equilibri” entre “no apujar impostos” i “no endeutar-se més”-, ha tingut ja els seus efectes. Lladós ha tret pit de la bona imatge que, ara, Andorra té als mercats internacionals quan ha anat a buscar diners per finançar la futura renovació del deute públic. “Els animo a llegir els informes independents de tercers, les agències de ràting o l’FMI”, ha apuntat davant els consellers. Entre els punts bons que es destaquen hi ha el fet que “tenim un marc fiscal i legal molt estable, molt més que el d’altres països”. A banda, també es valora “el creixement de l’economia i el fet que, a poc a poc, hi ha una diversificació més gran”.
Això s’ha traduït en un cost de finançament contingut, malgrat l’increment dels tipus. “El 2022 ens demanaven 115 punts bàsics per la prima de risc. Ara, ens la baixen a 32 punts. Estem per sota de molts països europeus, una mica per sobre d’Espanya però a nivell de França”, ha apuntat.
Durant la compareixença, el líder de Concòrdia, Cerni Escalé, ha posat el dit a la nafra del fet que l’increment del producte interior brut dels darrers anys no s’ha traslladat en la riquesa per càpita. És a dir, en el repartiment del que es genera entre la gent. Lladós ha apuntat que un dels motius és l’elevada taxa de creixement de població.