La darrera decisió del TC, adoptada divendres, pot tenir un impacte jurídic de molta profunditat i transcendència. Tècnicament, l’Alt tribunal dóna la raó a un exdirectiu de BPA investigat però finalment no processat en la causa general que va promoure l’agost passat un procediment urgent i preferent en considerar vulnerat el seu dret al secret a les comunicacions i el dret a l’honor i la intimitat. Resulta que unes converses telefòniques obtingudes per l’autoritat espanyola en el marc d’una investigació feta a Espanya (el denominat ‘cas Petrov’) es van incorporar íntegrament a la causa general del ‘cas BPA’. Sense filtres.
“Les intervencions telefòniques practicades només poden ser tingudes en compte en el procediment tramitat al Regne d’Espanya”, manté la sentència
El recurrent recordava que s’havien annexat al sumari diversos CD’s en què més enllà de dades que podien ser d’interès per a la investigació promoguda al seu dia per l’Audiència nacional espanyola hi havia també converses amb un clar contingut privat i que no tenia cap sentit que figuressin a la causa andorrana. El més rellevant del cas, més enllà de la decisió del TC d’expulsar dites converses, és el fet que que moltes de les acusacions que manté la fiscalia se sustenten sobre aquelles gravacions. I també diversos passatges de l’aute de processament de la batlle Canòlic Mingorance. Ara tot això s’ha de retirar del cas, amb el conseqüent maldecap per als qui mantenien l’acusació.
L’argumentació del Tribunal Constitucional sobre perquè sentencia que s’han d’expulsar les gravacions té un impacte jurídic molt important. Recorda, d’entrada, que per intervenir les comunicacions d’una persona s’han de donar un seguit de condicions i que ha de ser l’autoritat judicial competent qui n’ha de fer el control pertinent. O com diu la sentència de la qual ha estat ponent el magistrat Josep Delfí Guàrdia Canela, “el problema es desplaça, aleshores, a discernir si el fet que les intervencions acordades i practicades en una causa puguin ser traslladades i produir efectes en una altra s’ajusta al cànon de constitucionalitat”. I la resposta és negativa.
La resolució, de gran impacte jurídic, obre la porta a expulsar altres elements sobre els quals l’acusació pública i la Batllia s’han aferrat per jutjar BPA
Recorda la resolució que la llei obliga l’autoritat judicial andorrana a garantir el principi de proporcionalitat de la invasió de la intimitat, és a dir, a analitzar si calia o no intervenir el telèfon. I és clar que en aquell cas no hi va haver cap jutge andorrà que controlés res. Només va valorar si era escaient ‘punxar’ el telèfon “un magistrat espanyol i en relació amb el procediment que instruïa”. Per tant, no tenia res a veure amb el que després s’anomenaria al ‘cas BPA’ fent servir, en part, les mateixes escoltes.
“El material obtingut amb les intervencions està indissolublement vinculat al procediment pel qual es va practicar i no pot ser traslladat a un altre”, manté l’Alt tribunal en la seva sentència, que des del punt de vista de la transcendència jurídica general d’usar un material d’un per un altre es pronuncia de manera molt contundent: “El producte d’unes intervencions telefòniques neix i mor en el si del procés per al qual van ser demanades i obtingudes. I no poden operar en altres causes diferents. Especialment supòsits com el que ens ocupa, en el qual el judici de proporcionalitat el va efectuar un òrgan judicial d’un país tercer i sense que la hipòtesi concreta estigui contemplada en els tractats internacionals d’aplicació al cas”.
Per tant, el Tribunal Constitucional no pot fer altra cosa que declarar que “les intervencions telefòniques practicades només poden ser tingudes en compte en el procediment tramitat al Regne d’Espanya” i “procedeix la seva retirada del procediment seguit a Andorra”. Per tant, totes aquelles acusacions que en la causa general, que al final era una mena de poti-poti picotejant elements del ‘cas Emperador’ amb especialment rellevància amb l’actuació de l’empresari espanyol Rafel Pallardó, del ‘cas Petrov’ i altres, estaven mantingudes en aquelles gravacions s’han de deixar sense efecte.
Amb cada vegada menys elements de prova i el president de l’òrgan jutjador apartat, ara per ara ni tan sols hi ha una previsió per a la represa del judici
Però més encara, aquelles escoltes no només havien servit per treure elements acusatoris per a la causa general, també per la causa andorrana derivada de l’espanyola Petrov o tot d’investigacions que s’estan fent en relació amb diversos clients veneçolans de BPA. Per tot plegat, hi ha moltes investigacions que queden, com a mínim, molt debilitades. I encara ho poden estar més. Vista la decisió d’ara del Tribunal Constitucional es pot posar sobre la taula, per exemple, un altre interrogant. ¿La llibreta amb les anotacions comptables de Rafel Pallardó que va ser comissada per la policia espanyola en el marc d’una causa espanyola i que després la fiscalia va aportar a la causa andorrana i a partir d’ella, per exemple, va interessar la detenció de l’antic conseller delegat-director general de BPA també s’ha d’expulsar del cas?
Sia com vulgui, dels elements amb què es va basar la fiscalia i la Batllia per, o bé acusar, o bé sustentar els seus pronunciaments processals, molts d’ells obtinguts o relacionats amb causes espanyoles, ja han anat desfent-se com un terrós de sucre en un vas de llet. Per exemple, ha quedat acreditat que els diners que la xarxa Gao Ping enviava presumptament cap al Principat, i que enviava a diversos bancs, derivava de l’evasió fiscal. Tota la resta de suposicions que es van anar fent en el marc de la investigació feta a Espanya han anat caient. I, per tant, l’acusació a Andorra s’ha anat diluint. Fins al punt que ara mateix, sense nova composició de tribunal per jutjar, no se sap ni quan es pot reprendre un judici que porta mesos i mesos aturat i que com més va menys elements de prova té per mantenir-se en peu.
Comentaris (6)