Aquesta darrera data coincideix plenament amb la data pactada pel primer ministre francès, Jean Castex, amb les estacions del país veí del nord. El 7 de gener es podrien posar en marxa els remuntadors. És clar que tot això està pendent de l’evolució epidemiològica. I com ha deixat clar també al Principat el ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, hi ha molt temor arreu d’Europa, i al sud potser més que en altres zones, que hi hagi una tercera onada de la pandèmia molt intensa. Això seria horrorós, és evident.
Les estacions andorranes estan consternades amb la decisió de les seves homòlogues catalanes. I l’única esperança que tenen, per així dir-ho, és que el retard de l’anunci de les decisions del Procicat (l’organisme de coordinació de les mesures per combatre al coronavirus a Catalunya) sigui degut a les pressions internacionals en relació amb l’esquí. Hores d’ara, però, sembla que aquest ajornament de l’anunci de decisions sembla més producte de diferències relatives a altres qüestions també a debat a Catalunya: obrir o no els centres comercials.
Una altra espasa de Dàmocles que penja sobre les estacions del Principat són els forfets de temporada ja venuts. En igualtat de condicions, qui dia passa any empeny. Però si clients dels camps de neu andorrans tenen una alternativa propera, l’allau de peticions de retorn dels diners abonats pot ser una constant. Un maldecap més davant d’un escenari molt poc encoratjador per molt positiu que es vulgui ser. Potser que tot just queden quinze dies per obrir. Però quinze dies clau i sempre condicionats per les fronteres i per la situació sanitària.
Comentaris (7)