Que hi ha interès en saber què ha de deparar el futur és clar. La sala on es feia la reunió estava plena de gom a gom. Martínez Benazet, just abans de tancar-se amb el personal, ha reconegut que probablement hi ha deficiències en el dia a dia, però no pas en la implementació global de la gestió, que anirà sent gradual i hauria d’estar totalment en aplicació en un termini d’entre dos i tres anys. La idea del Govern és saber “quines són les disfuncions tot i que no trobarem un problema greu” i “prendre totes les mesures perquè (el canvi de model de gestió) es faci en les millors condicions”. El titular de Salut ha anunciat que s’establiran grups de treball per tal d’afrontar millor els desajustaments que es detectin, perquè està convençut que no va més enllà de desajustaments.
De fet, Martínez Benazet ha posat l’exemple del “conflicte al servei d’Urgències” que va viure essent director assistencial del SAAS. I que es va resoldre posant més recursos, sí, però també reunint tot el personal per tal de trobar entre ells les millors solucions possibles a la problemàtica existent. I aquesta mateixa fórmula es vol aplicar al Cedre, perquè el que és clar és que la implementació del model d’atenció centrada en la persona no té marxa enrere. En una de les plantes ja s’estan fent les adequacions oportunes per tal que, com ha explicat el ministre, la residència s’assembli cada cop més a un domicili particular que no pas a un centre sanitari.
¿Que això vol més feina? És obvi. Fins ara, tots els residents es llevaven a la mateixa hora, esmorzaven a la mateixa hora i estaven sota el control del personal en un únic espai. O així ho ha vingut a dir Martínez Benazet. El nou model de gestió pretén aconseguir que cada usuari es llevi quan vulgui o pugui, mengi els àpats quan ho necessiti i faci tanta convivència a l’interior del centre o activitats com sigui possible. Això sí, amb un suport assistencial i sanitari important. Total. ¿Que vol tot plegat més recursos? És evident. I en això s’haurà d’esforçar el Govern si no vol més incendis. Perquè és obvi que Benazet i Espot han acudit avui al centre a apagar focs. I amb algun resident ho han hagut de fer més que amb d’altres.
El ministre de Salut, de fet, ha reconegut que la visita i la reunió amb el personal ha estat motivada per la pregunta parlamentària de la consellera de terceravia Carine Montaner, per les moltes informacions periodístiques aparegudes i per la carta anònima d’un grup de treballadors que, ha remarcat Martínez Benazet, realment no se sap quin suport té. En tot cas, el titular de Salut ha garantit que “de retallada no ho és”, ha avançat que el pressupost del 2020 preveu la contractació de set auxiliars d’infermeria i ha assegurat que s’han presentat una vintena de professionals per cobrir les vuit places que s’han convocat per posar en marxa l’atenció personalitzada. Això sí, “el dia a dia no s’acaba d’ajustar”. I aquí, creu el ministre, hi ha la clau de volta de tot plegat.
Comentaris (4)