El silenci que va quedar a l’estadi d’Encamp després del final va ser més eloqüent que qualsevol xiulet de l’afició. No era una derrota més. Era una nova oportunitat desaprofitada contra un rival directe i, sobretot, un avís que la temporada entra en una fase delicada. L’FC Andorra ja ha deixat escapar 14 punts a casa davant equips de la part baixa i s’ha convertit en un dels conjunts més febles com a local. De fet, compta amb els cinquens pitjors números (3 victòries, 5 empats i 4 derrotes).
Amb aquest context, Carles Manso va comparèixer en roda de premsa amb un to poc habitual. Lluny de refugiar-se en estadístiques o en el relat del “bon joc sense premi”, el tècnic va optar per un discurs d’autocrítica directa. “És dia de mirar-nos tots a les cares”, va repetir en diverses ocasions. I va afegir: “Hem de veure si realment estem involucrats en això o no”.
El missatge no anava dirigit a ningú en concret, però sí a tot el grup. Manso va reclamar caràcter, personalitat i responsabilitat col·lectiva. “Hem de donar un cop de puny sobre la taula”, va afirmar, conscient que l’equip fa setmanes que acumula bons trams sense continuïtat ni resultats. Tot i defensar la implicació dels jugadors, el tècnic va admetre que l’Andorra ha perdut part de la seva identitat competitiva. “Ens està costant retrobar-nos amb nosaltres mateixos”, va reconèixer. Segons la seva anàlisi, el problema no és tant futbolístic com de gestió emocional: la dificultat per mantenir el control quan el partit canvia, quan arriba un gol o quan s’ha de fer un pas endavant.
“Quan ens fan gol, deixem de ser nosaltres. Quan en fem, també”, va resumir. Aquesta fragilitat mental explica, en part, per què l’equip passa de dominar a precipitar-se en qüestió de minuts. “Ens falta maduresa per seguir fent les coses que ens apropen a guanyar”, va insistir. El vestidor també va viure una jornada de reflexió immediata. Just després del partit, Gerard Piqué i Jaume Nogués van baixar per adreçar-se als futbolistes, juntament amb Manso. Un toc d’atenció, sense dramatismes, però amb un missatge clar: cal una reacció. Més tard, ja amb l’estadi buit, el màxim accionista va mantenir una reunió amb el director esportiu i l’entrenador. L’objectiu: analitzar amb fredor què està fallant i quin “cop de timó” necessita una plantilla que s’ha anat acostant perillosament a la zona baixa.
Comentaris (1)