Durant molts minuts només David Jelinek i Codi Miller-McIntyre han semblat estar prou entonats, prou ficats en el partit davant un Tenerife que té una excel·lent plantilla i que quan ha vist que els andorrans reaccionaven tímidament s’han encomanat als triples per mantenir les distàncies. Els canaris han estat molt superiors. Però a la segona meitat, ha semblat més que es dedicaven a administrar les rendes, a no desgastar-se, que a tancar abans del que hauria pogut ser el matx. La victòria. Els nu punts que han separat els uns i els altres només mostren que uns s’han deixat anar quan tenien la feina feta i els altres, que han mirat de fer-se passar la vergonyeta. Damunt el parquet del Santiago Martín de la Laguna, els locals han gaudit de molta més diferència.
Els canaris han estat molt superiors. Però a la segona meitat, ha semblat més que es dedicaven a administrar les rendes, a no desgastar-se, que a tancar abans del que hauria pogut ser el matx. La victòria
I és que si el partit podia començar malament -més enllà de còccix malmesos, dits amb molèsties i intestins regirats-, ha començat malament. I amb el Tenerife fent servir una de les armes: imposant el seu joc interior. Fran Guerra ha estat un malson en els compassos inicials. I el gran responsable del 6-0 d’inici. No ha estat fins que Ibon Navarro ha començat a moure la banqueta que s’ha vist alguna cosa andorrana. Miller-McIntyre ha fet el primer bàsquet tricolor. Un triple. Però el Lenovo dominava a plaer. Joc interior, rebot. Tot.
Shermadini ha tornat al parquet després d’un temps de baixa. Era igual que sortís a jugar. Per molt que Ibon hagués fet rodar tot el seu ‘roster’, els tinerfenys estaven sent molt superiors. I molt volia dir molt. Sí que Paulí amb un bàsquet amb addicional ha posat un 14-8 que semblava que podia comportar una mica de reacció. Però res de res. Ara el temps de Huertas. De fet, el brasiler ha tancat el primer quart amb un triple a una sola mà i des de molt lluny. Molt. Sobre el clàxon.
La superioritat canària era manifesta. I ho ha estat més encara al segon quart. Els andorrans badaven. Ibon Navarro no aconseguia fer reaccionar els seus (tot i escridassar els àrbitres potser buscant una tècnica reparadora). Més encara, estava igual de fora de joc que els seus jugadors. Ni en defensa ni en atac. El MoraBanc era una mena de joguina en mans del Lenovo. I ara Sastre i després Salin. Fins a 19 punts de forat (31-12) quan encara faltaven molts minuts per al descans.
Era tal la desorientació del MoraBanc, la poca energia dels tricolors, que fins i tot ha perdut una possessió perquè Hannah ha trigat més de vuit segons en passar a camp contrari. L’aparició de David Jelinek, amb una recuperació de pilota i un triple, ha trencat la pitjor fase de joc andorrà (31-17). Nakic hi ha afegit una altra diana des de més enllà de 6,75. Però han tornat a arribar les pèrdues de pilota (del MoraBanc) i els encerts locals. Encara bo, al final, el 35-22 que lluïa l’electrònic al descans.
De cop, l’electricitat de Codi Miller-McIntyre ha connectat els andorrans i el MoraBanc s’ha situat a només vuit punts (41-33). Però Wiltjer o Doornekamp mantenien les distàncies a base d’encerts llunyans
La represa ha començat amb els uns i els altres com fora de lloc. Sense massa intensitat. Desubicats. Però de cop, l’electricitat de Codi Miller-McIntyre ha connectat els andorrans i el MoraBanc s’ha situat a només vuit punts (41-33). Cert que Wiltjer ha respost ràpidament des de més enllà de 6,76 com havia fet abans Drew Crawford. Però els tricolors semblava que havien apujat una mica les prestacions. Llàstima que qualsevol petita reacció andorrana (amb tècnica a Salin inclosa) tenia com a resposta els triples locals.
Wiltjer o Doornekamp mantenien les distàncies a base d’encerts llunyans. El MoraBanc, gràcies també a més encert individual que bon joc col·lectiu, anava fent la viu-viu. Ni acabava d’entrar en partit ni, sobretot, no se’n desenganxava. I així han anat passant els minuts al tercer període. Fins que el MoraBanc, i Clevin Hannah per exemple, han tornat a perdre l’oremus i han permès el Tenerife, que semblava que no havia reaparegut gaire bé després del descans, tornar a agafar dinou punts, dinou!, de marge. El màxim fins aquest moment (59-40).
Però a Miller se li ha anat l’olla i ha reclamat de mala manera una falta que no ho era i que li ha costat una tècnica i l’eliminació quan encara faltaven set minuts i ell estava sent el millor jugador del MoraBanc. Des de llavors, ha semblat que el matx entrava en una fase de descompressió controlada pel Tenerife. L’intercanvi de bàsquets, evidentment, afavoria als locals. Ara dotze, ara quinze punts de marge. En tot cas, prou coixí per als canaris per anar controlant la situació.
Una falta sobre Hannah a poc més de dos minuts per al final ha donat al base tres tirs lliures. Tres punts als quals el director hi ha afegit un triple en una acció posterior després d’una badada en defensa (74-65). Però no n’hi ha hagut prou per a fer res més. Només per maquillar una mica el resultat. Perquè en les escorrialles del matx, ningú ha parat compte a res. Uns a esperar que sonés el clàxon i els altres a intentar rebaixar la diferència real. Almenys, la diferència haguda aquest diumenge. Si més no, damunt la pista.
FITXA TÈCNICA
LENOVO TENERIFE (79): Fitipaldo 6, Salin 6, Doornekamp 5, Wiltjer 16, Guerra 11 -cinc inicial-, Shermadini 3, Huertas 15, Sastre 13, Sulejmanovic 4, Rodríguez. 7 de 10 tirs lliures; 21 de 36 llançaments de dos; 10 de 32 triples; 37 rebots (26+11); 20 faltes, un eliminat: Salin
MORABANC ANDORRA (70): Hannah 11, Crawford 3, Paulí 3, Noua 4, Tunde -cinc inicial-, Morgan 2, Miller- McIntyre 20, Arteaga, Jelinek 18, Llovet, Nakic 3, Diagne 5. 16 de 18 tirs lliures; 18 de 36 llançaments de dos; 6 de 22 triples; 31 rebots (24+7); 17 faltes comeses, un eliminat: Miller-McIntyre
Àrbitres: Cortés, Serrano i González.
Parcials: 21-8; 35-22; 64-44; 79-70