La proposta encara s’ha d’acabar de concretar, però parteix de diferenciar diversos tipus de ‘highline’. Castro parla, a grans trets, de línies de baixa altura, de mitjana altura i de muntatges complexos, especialment els d’alta muntanya. “La idea és que les autoritats puguin entendre aquestes diferències per aprovar-les més fàcilment i saber si les persones compleixen els requisits”, explica l’especialista a l’Altaveu. Segons la seva previsió, aquest marc es podria concretar durant el 2027, tot i que encara no hi ha un text tancat ni està definit si acabarà prenent forma de reglament o decret.
A la pràctica, Castro ja segueix avui un procediment abans de muntar determinades línies. En els projectes d’alta muntanya comunica les coordenades, el període durant el qual estarà instal·lada la cinta i les mesures de seguretat previstes. Una qüestió especialment sensible és l’espai aeri, ja que una instal·lació a gran altura pot interferir amb helicòpters, drons o altres aeronaus.
El que es busca ara és que aquest funcionament no depengui de les vies de comunicació que ell mateix ha anat establint amb les autoritats i que qualsevol practicant tingui clar quin camí ha de seguir. “Això neix més de les meves ganes d’aportar per als que vinguin després o per als estrangers que vinguin a fer ‘highline’ a Andorra”, assenyala. Tot plegat busca establir unes normes comunes les quals han de permetre reduir el risc d’incidents abans que la disciplina continuï creixent.
En aquest sentit, Castro considera que Andorra té unes condicions especialment favorables per al desenvolupament del ‘highline’. Destaca la proximitat de les carreteres als cims, que facilita l’accés a zones d’alta muntanya en comparació amb altres països on projectes similars exigeixen expedicions molt més llargues. També assenyala que el menor volum de trànsit aeri respecte d’altres territoris simplifica la coordinació necessària per instal·lar línies a gran altura. És una combinació que, al seu entendre, podria permetre que el país guanyés pes internacional dins de la disciplina.
“Això neix més de les meves ganes d’aportar per als que vinguin després o per als estrangers que vinguin a fer ‘highline’ a Andorra”
“Andorra ja està fent soroll amb el ‘highline’”, defensa Castro, que considera que els projectes desenvolupats els darrers anys han començat a situar el país en el mapa d’aquest esport. La voluntat ara és que aquest creixement vagi acompanyat d’un marc que permeti ordenar-lo i facilitar que altres practicants també puguin desenvolupar-hi projectes.
El treball no es limita a l’alta muntanya. Castro avança que també s’estudia com donar encaix jurídic als ‘highlines’ urbans i assegura que ja hi ha converses al voltant d’alguns projectes per instal·lar les primeres línies entre edificis a Andorra.
Aquest tipus de muntatge obriria una nova vessant per a una disciplina que fins ara ha desenvolupat principalment en entorns naturals i reforça, segons Castro, la necessitat de disposar d’un sistema capaç de distingir situacions molt diferents. La regulació, insisteix, no busca tant modificar la seva manera actual de treballar com deixar unes pautes preparades perquè el ‘highline’ pugui créixer de manera ordenada i segura al país.
Comentaris