Solana ha fet balanç una vegada s’ha tancat del tot una plantilla a la qual els ‘ingressos’ obtinguts per Tyson Pérez i Jean Montero “ens ha ajudat a poder posar una mica més de diners” en la confecció del ‘roster’ per al proper curs. “Estem contents de la plantilla i de què els jugadors hagin volgut venir a Andorra.” El mànager general ha afirmat que “l’únic objectiu que volíem renovar i no ho hem aconseguit ha estat Marin Maric, que inicialment ens havia dit que sí i després ha aparegut amb altres idees”. En tot cas, Ben Lammers “ens dona un salt i coses que no teníem”.
El mànager general afirma que “volem estar una mica més amunt” que la darrera temporada però “sense perdre la perspectiva de qui som”
Solana ha admès que “volem estar una mica més amunt” que la darrera temporada però “sense perdre la perspectiva de qui som”, més encara després de “la patacada que ens vam fotre” fa dos cursos amb el descens de l’ACB a la LEB. Per tant, els passos són “permanència, ser competitius, intentar jugar bé i no tenir lesions”. El mànager general del MoraBanc, que ha ‘demanat’ que “els obstacles que ens van passant ens afectin el menys possible”, ha recordat que el curs passat quan les lesions van respectar es va fer un bon bàsquet.
Francesc Solana pretén ser “competitius” i “créixer”. La temporada passada es va estar en “el lloc natural” que li podria correspondre al MoraBanc. Però la idea és que “hem d’intentar fer aquest salt, estar una mica més amunt”. I si no és amb una temporada, en un parell. En tot cas, aquesta pretemporada “hem de fer molt d’equip” perquè hi ha hagut molts canvis i hi ha molts jugadors que “s’han d’adaptar a l’entorn”. La Lliga Catalana serà una bona prova de foc per preparar la prèvia de la Champions. S’acudirà a Turquia, com també ha recordat Chumi Ortega, amb “la màxima il·lusió” i a “competir” sense conscients que la competició “és exigent”.
L’HOME DE LA DEFENSA I LA LLUITA
Solana, és evident, també ha parlat del que va ser el primer fitxatge de la pretemporada, un Chumi Ortega que “ens donarà moltes coses” i especialment, “esperit i lluita, i capacitat d’unió”. El mànager general del MoraBanc és conscient que el descens del Palència “ens va donar l’opció de poder accedir a ell” i el fet que “van apostar per mi des del principi, que un club aposti tant per mi, és un orgull”, ha admès el basquetbolista murcià, que ha reconegut que va demanar consells a Juan Rubio, que jugarà a Estudiantes després de dos anys a Andorra.
Per a Solana, el MoraBanc ha de ser per a Ortega un lloc per “continuar fent el seu creixement” natural després de passar per la LEB Plata, l’Or i arribar a una Lliga Endesa en la qual “no m’esperava jugar tant en el meu primer any ACB. Aquesta lliga és molt dura i ningú no regala res. Per això és la segona lliga més important del món”. L’ala ha admès que deixar Palència ha estat emocionalment complicat, però “l’esport i la carrera esportiva són etapes i ara em tocava fer aquesta. Estic eternament agraït al Palència. Però venir a Andorra és un pas molt important. Sincerament, per ambició i per estructura, és dels clubs més importants en què he estat”.
Chumi Ortega s’ha mostrat “molt agraït” també “de tenir la competència” que té, en referència a Stan Okoye, Kyle Kuric o Jerrick Harding. Ha destacat la “saviesa” d’aquests jugadors i ha assegurat que mirarà de ser “una esponja” per molt que “hagi de lluitar cada minut que tingui a la pista com he fet sempre”. “El simple fet d’estar aquí és un orgull” i jugar la Champions “un salt enorme en la meva carrera”. Amb l’equip que hi ha, ha dit, es veu capacitat per poder passar a la competició regular.
I sobre el paper que haurà de jugar a l’equip o allò que hagi parlat amb Natxo Lezkano, Ortega ha destacat “aquest esperit de lluita que he donat als equips” en què ha estat fins ara i, alhora “donar un passet en atac. Òbviament, sense deixar de costat la defensa, que és la meva especialitat” i mirant de convertir-se en una “assegurança per a l’equip”. Alhora, “l’any molt complicat a nivell esportiu” que ha viscut a Palència “m’ha servit per aconseguir aquesta experiència de saber viure complicacions, adversitats, en circumstàncies dolentes”. I continuar “formant una pinya sense anar cadascú pel seu costat. M’ha aportat saviesa per als moments dolents, de baixada”.