Cabanzón ja ha debutat amb l’FC Andorra. Ho va fer aquest dimecres contra l’Europa en Copa Catalunya i marcant un gol. Millor impossible, ve a dir l’atacant cedit per un Santander que no li acabava de donar les oportunitats i els minuts que pretenia. L’Andorra fa temps que li va al darrere. I l’estiu passat, amb l’ascens a Segona, Jaume Nogués i el seu equip ho van tornar a intentar. Llavors no va ser, ha estat era.
“M’he trobat molt còmode i això és important per a mi. El temps que porto aquí m’he sentit molt a gust”, ha indicat el futbolista que ha d’aportar verticalitat i desequilibri en atac. El jugador ha ressaltat com d’important per acceptar sortir cap a Andorra ha estat el fet que el club ha mostrat “molt interès” en els seus serveis. I això li dona “confiança”.
Si Cabanzón és el reforç ofensiu, Edgar González ha de ser un puntal en defensa. Central cedit per l’Almeria que ve de Croàcia, del Hajduk Split on també estava en préstec, el jugador català deixa clar que “una de les raons principals per venir aquí és la manera de jugar”. L’Andorra fa “un joc molt atractiu. Un joc per gaudir-lo tant nosaltres com els espectadors”, diu aquest central que està disposat a jugar “on toqui”. “Sempre he sigut central”, però també ha fet de pivot i, per tant, “també puc jugar al mig del camp”.
González, fill d’un davanter igual dalt que ell anomenat Lluís González i que, sobretot, va marcar gols per a l’Espanyol i per al Lleida, sap que ha d’aportar experiència a un novell Andorra ple, això sí, de “talent”. “Amb ganes de poder entrenar” al cent per cent perquè ve d’unes molèsties, el futbolista nascut entre Sant Joan Despí i Sallent diu que la seva manera de jugar “s’adiu bé amb l’estil” de l’Andorra. I això vol dir ser un equip “molt protagonista, tenir molta possessió, molta pilota”. “Content de la rebuda”, explica, el joc de toc i de possessió “és un estil que porto molts anys jugant-lo”.
I cita la seva experiència, sobretot, al Betis, on va arribar per jugar al B i va acabar sent titular indiscutible al primer equip, a primera divisió, i amb Manuel Pellegrini d’entrenador. Després aniria cap a l’Almeria que és qui té la propietat dels seus drets futbolístics. En fi, que hi té el contracte. Li queden dos anys més a banda del que queda d’aquest curs. L’estiu passat, que el va portar a marxar Split, va ser dur i prefereix no recordar-lo. Ara se centra en l’Andorra, que li permet dues coses: tornar al futbol espanyol i tornar a prop de casa. Una cosa i l’altra, assegura Edgar, les necessitava.
Comentaris