“El mèrit en aquesta muntanya realment és aconseguir baixar”, afirmava Troguet aquest dissabte a la nit, hora andorrana, quan va poder establir connexió. Un cop al cim, on havia arribat sense oxigen, se li plantejava el nou repte, que era el descens. Contrari al que es pot pensar, ha estat una travessia igual de dura que la pujada, o fins i tot més. Troguet ha explicat que hi havia una gran quantitat de roques soltes, que cauen i que és “molt perillós, crec que vaig tenir més por en la baixada que en la pujada”.
Malgrat això, durant l’ascens també va tenir moments complicats, decisius. On es va plantejar si era prudent continuar, “perquè al final el més important és tornar”. D’aquesta manera, Troguet conta que, en cert punt durant l’atac al cim, “m’adormia, em queia tota l’estona perquè tenia molta son, i no volia asseure’m, descansar, adormir-me i no despertar-me”. El seu xerpa, en aquest punt, va ser crucial. Va parar, va menjar i va comprovar que únicament era una manca d’energia, i va poder continuar fins a dalt de tot.
Troguet està força contenta, molt satisfeta, “encara he de processar-ho i ser conscient del que ha passat aquests dies, és un somni fet realitat”. L’alpinista ha reconegut la importància dels sponsors en aquest ascens. Després de recuperar-se d’aquesta expedició, l’andorrana intentarà superar-se un cop més. En aquesta ocasió serà al Broad Peak, també de més de 8.000 metres.
Comentaris (1)