Entrant en detall, la formació proposa eliminar l’article que preveu la creació de la Fundació de l’Esport, ja que la llei del 2018 ho preveia i durant tots aquests anys no s’ha desenvolupat i, per tant, no queda justificada la seva necessitat. Consideren que les funcions que se li atribueixen poden ser assumides i exercides pel mateix ministeri d’Esports o bé per la secretaria d’Estat competent, i que alhora és una manera de reforçar el seu paper i evitar una dispersió de competències.
A més, apunten que si en un futur es considera que cal aquesta fundació, “la manera més coherent de fer-ho seria a través d’una norma específica que en reguli la creació, els objectius, l’estructura, el règim jurídic i els estatuts, per tal d’evitar introduir entitats que encara no s’han creat al cos de la llei”.
Apunten que l’absència d’una disciplina esportiva en els plans nacionals de foment de l’esport “no pot comportar una penalització ni una reducció automàtica de les ajudes” per a les entitats que la promouen
Referent a l’atorgament de subvencions, Concòrdia proposa, d’una banda, que l’absència d’una disciplina esportiva en els plans nacionals de foment de l’esport andorrà “no pot comportar una penalització ni una reducció automàtica de les ajudes” per a aquelles entitats que la promouen, sempre que compleixin la resta requisits legals i reglamentaris. L’objectiu és “garantir igualtat d’oportunitats entre totes les disciplines esportives reconegudes” i evitar que siguin penalitzades a l’hora de demanar una subvenció, pel fet de no estar incloses en aquests plans.
Així mateix, segons informen en un comunicat, proposen que s’hagin de detallar aquelles subvencions que es destinin a remuneracions d’entrenadors i entrenadores, per assegurar una distribució adequada i proporcional al grau de responsabilitat i dedicació de cadascuna. L’objectiu és garantir una “major transparència i una equitat en l’ús de les subvencions amb una finalitat retributiva, alhora que es reconeix el treball del personal tècnic de les diferents federacions”, exposen.
També amb la voluntat de reforçar la solidaritat federativa, es proposa establir un sistema de distribució equitativa (transparent, justificat i proporcional al volum d’activitat i nombre de llicències de cada club) perquè cada federació reparteixi una part de la subvenció pública que rep entre els seus clubs esportius afiliats.
L’objectiu és: d’una banda, impulsar les federacions a ajudar els clubs a desenvolupar l’esport de base; i, d’altra banda, pal·liar el dèficit de finançament directe que aquests clubs poden rebre per part de les administracions comunals. A més, s’inclou el criteri de la promoció dels valors d’igualtat de gènere i igualtat de tracte i no discriminació.
Finalment, el grup parlamentari de Concòrdia planteja establir un sistema de seguiment i avaluació periòdica del compliment del codi de bones pràctiques per part de les federacions esportives, tenint en compte que és un criteri clau per poder accedir a les subvencions públiques. Per això es considera necessari dotar la llei d’un mecanisme de seguiment i avaluació objectivable, via reglament, que permeti verificar-ne l’aplicació real.
Pel que fa a les Societats Anònimes amb Objecte Esportiu (SAOE) i, en particular, pel que fa a l’article corresponent a les infraccions, es proposa reforçarlo qualificant de “greu” el fet de contravenir la normativa aplicable a aquestes SAOE de manera deliberada o fraudulenta, especialment quan es tracti de la gestió de diners públics o quan l’entitat participi en competicions oficials.
LLEI DEL CONTRACTE D’ASSEGURANÇA I REASSEGURANÇA
El grup parlamentari de Concòrdia també ha presentat esmenes al Projecte de llei del contracte d’assegurança i reassegurança. Entre d’altres, proposen ampliar d’un a dos anys el termini d’entrada en vigor de la llei, un cop es publiqui al BOPA, ja que es considera que es considera que caldrà més temps per a l’adaptació dels nous contractes. Pel que fa a l’adaptació legal de tots els contractes en vigor que no siguin modificats en el marc de la relació contractual, la formació considera que no és necessari obligar les empreses asseguradores a fer-ho, perquè és un procés que no s’ha requerit a la majoria dels països de la Unió Europea que han aplicat disposicions similars. Argumenta que l’adaptació implica costos addicionals tant per als prestadors com per a les persones assegurades.
En relació amb l’aplicació de les sancions, Concòrdia proposa que es tingui en compte el pes específic del mercat assegurador andorrà, vetllant per no generar un efecte dissuasiu injustificat sobre la competència.
Comentaris (3)