Els diversos clubs consultats, que legalment admeten que el Sant Julià podria arribar a tenir una ínfima part de raó però que qualsevol acció acabarà sent desmuntada perquè és evident que “hi ha hagut un problema de quotes i en aquest cas ningú pot parlar de dol ni tan sols de mala fe perquè la documentació en la immensa majoria de casos està entrada a Immigració”, consideren que els dirigents futbolístics lauredians han fet una acció per tapar-se les seves vergonyes i per poder justificar davant possibles inversors el fet que l’entitat no hagi estat admesa a la segona divisió del futbol andorrà.
Expliquen les fonts de clubs consultats, coincidint amb la federació (FAF), que per ara manté silenci sobre aquesta qüestió, que “no es pot dir que els futbolistes hagin estat treballant de forma irregular perquè es evident que un esportista s’ha de mantenir en forma i es podria justificar que han vingut uns dies al país a fer turisme i unes hores al dia s’han entrenat. A més, la competició no s’ha iniciat i, per tant, la raó de ser de la seva activitat laboral no ha estat realitzada”. Per tant, ‘strictu sensu’, segons les fonts, no hi ha massa res a dir.
I des de la FAF tampoc es vol dir res. Per no posar més llenya al foc. Per no encendre més la metxa ni donar volada a una acció del Sant Julià del tot inesperada. Les fonts consultades han recordat que el club lauredià ha estat, diverses temporades, “l’exemple d’allò que no s’ha de fer, fins al punt d’arribar a quedar fora de la competició per no cotitzar jugadors, no pagar-los o intentar fer veure que tenien un contracte A i llavors voler fer servir un contracte B”. En fi, l’estupefacció acaba esdevenint malestar amb el Sant Julià.
NECESSITAT D’UN RÈGIM ESPECIAL
Mentrestant, i sobre aquesta mateixa situació denunciada pel Sant Julià, fonts governamentals han exposat que tot plegat evidencia “la disbauxa del futbol andorrà” i la necessitat d’establir una règim especial de quotes d’immigració per poder solucionar diverses coses. I, essencialment, tres. Una, que la necessitat de futbolistes en uns períodes determinats per a les competicions domèstiques no impactin sobre la quota general i perjudiquin altres sectors de l’economia. Segon, que es pugui limitar l’arribada de nous jugadors per tal que siguin xifres sostenibles.
I, tercer, que a través d’aquesta limitació es pugui establir una mena de control a l’activitat futbolística “que tot sovint esdevé més un negoci sense cap mena de prioritat esportiva”. Per tant, aquesta quota especial, específica i extraordinària per aquesta tardor serà l’avantsala d’una solució que acabarà sent de més calat i que s’establirà d’una manera, a priori, definitiva. Una vegada, en principi, s’hagi tractat també amb la FAF.
Comentaris (2)