L’Andorra segueix en caiguda lliure, també a Saragossa

El segon gol dels aragonesos, després del descans i quan semblava que els tricolors havien aconseguit treure’s la son de les orelles i començar a amenaçar la porteria rival, ha enfonsat els d’Eder Sarabia (2-0), que continuen en zona de descens

Iván Gil mirant a l'infinit després d'una mala decisió.
Iván Gil mirant a l'infinit després d'una mala decisió. FC ANDORRA

Si s’hagués jugat sobre la neu… si… Hi ha massa lloses que pesen a l’Andorra de la segona temporada a Segona Divisió. I la Romareda, sense neu aquest dissabte, no ha estat el millor recinte en aquesta ocasió per veure una remuntada dels d’Eder Sarabia. Sense grapa, sense geni, sense connexions, sense verticalitat tot sovint. Cert que quan millor jugaven els tricolors, quan semblaven que després del descans podrien restablir l’equilibri en el marcador, ha arribat el segon gol del Saragossa i això ha semblat la sentència definitiva.

No pas perquè no hi hagués temps per recuperar un resultat, el que seria el definitiu (2-0) certament advers. El problema ja era llavors de debilitat. Qualsevol anomalia per petita que sigui acaba convertint-se en un problema irresoluble. I per molt que Sarabia hagi canviat el dibuix de l’onze inicial, que hagi posat a jugar junts al davant els dos tancs de l’equip -Schediler i Karrikaburu- o que hagi reforçat la defensa posant-hi cinc homes, tot plegat no ha servit de massa res. I el Saragossa ha estat molt superior -en joc, en grapa, en encert- a un Andorra que segueix en caiguda lliure. I en zona de descens.

La primera acció de perill, al primer minut, l’ha protagonitzada l’Andorra. Marsá ho ha provat des de fora de l’àrea. Però ha respost bé el porter local, Edgar Badia. A partir de llavors, la feina li ha tocat al seu col·lega. Al porter tricolor. Dani Martín ha fet diverses parades de mèrit que han salvat els d’Eder Sarabia de rebre un gol molt aviat. Una combinació de Mollejo i Azón abans del segon minut ha estat el primer avís aragonès. L’Andorra mirava de sortir del cau, però no hi havia manera.

Els tricolors no aconseguien connectar amb els constructors de joc. Ni Molina ni Iván Gil i tampoc massa Jandro no veien passar pilotes. I a Scheidler i Karrikaburu no els arribava matèria primera per poder posar a prova la seva capacitat metralladora. En canvi, un altre cop Marsá, però en aquest cas en defensa, s’ha complicat la vida i encara bo que Toni Moya ha xutat molt alt. Massa alt. Al quart d’hora de partit, una internada per la dreta de Fran Gámez ha deixat en franc avantatge Maikel Mesa.

Karrikaburu mira de controlar una pilota.
Karrikaburu mira de controlar una pilota.

El Saragossa no acabava d’encertar però era clarament superior. Dominava, marcava el ritme. Els de Sarabia no trobaven el camí. I poc després del minut 18, un altre cop Dani Martín ha hagut de respondre a una acció de Francho Serrano. Una mena de centre xut amb molt mala intenció ha obligat el porter de l’Andorra a treure una mà arran de gespa. Heroic. Dificilíssim. Però la porta es mantenia imbatuda. La defensa reforçada de l’Andorra, però, no estava donant més sensació de seguretat. Els tricolors no s’han tret en cap moment la son de les orelles.

Lluny de ser pragmàtics i mirar d’anar directes a barraca, a poc a poc l’Andorra ha anat reculant. Segurament el mèrit era més del Saragossa que no pas demèrit visitant. La realitat és que a poc a poc els de Julio Velázquez no només imposaven el seu domini. També la sensació de perill era cada vegada major. A la mitja hora de joc, Álex Pastor s’ha complicat la vida i Maikel Mesa ha gaudit d’una altra oportunitat.

Els aragonesos han anat incrementant les seves prestacions. Com més minuts passaven, més imposaven el seu domini. L’Andorra mirava de contemporitzar. De no córrer. D’anar al seu ritme. Fins a generar desesperació al pública de la Romareda. Evidentment, els de Sarabia no feien cas als xiulets del públic local. L’FC Andorra anava a la seva, tant, però, que s’ha acabat embolicant. No hi havia manera que els tricolors trenessin bones jugades. No hi havia forma que la connexió entre línies funcionés com hauria estat desitjable.

ES TRENCA EL 0-0

I davant d’aquest escenari, intentant de treure la pilota controlada des de la defensa, l’Andorra s’ha embolicat de mala manera. El Saragossa ha anat apujant una mica més la línia i aprofitant que els defensors andorrans pretenien treure la pilota jugada des del darrere, han fet una pressió de llibre. Els puntes i migcentres aragonesos han ofegat la defensa visitant. I en una disputa entre l’extricolor Marc Aguado i el capità de l’Andorra, Sergio Molina, la pilota ha acabat a peus de Francho Serrano.

Aguado reclamava una possible falta. Però l’àrbitre ha deixat seguir la jugada i Francho, quan s’havien disputat una mica més de 43 minuts de partit, ha deixat anar un xut ras i col·locat, a l’esquerra de Dani Martín que s’ha colat dins la porteria. Fins al fons de la xarxa. Era el primer gol del partit. Un 1-0 que feia estona que s’estava coent per molt que el porter de l’Andorra ho hagués evitat fins llavors. Però Martín ja no ha pogut evitar en aquest cop que el tret de Francho Serrano acabés besant la xarxa.

A la segona part, les jugades de més perill de l'Andorra les ha conduït Pampín.
A la segona part, les jugades de més perill de l'Andorra les ha conduït Pampín.

El Saragossa estava guanyant tots els duels individuals i col·lectius davant l’Andorra. Ha arribat el descans. El millor que li podia passar als d’Eder Sarabia. Cap al vestidor a analitzar la situació. A intentar posar ordre. A repassar allò que no funcionava. Que no estava sortint bé. I a la represa, després d’un petit avís, de nou, ‘manyo’. L’escenari ha semblat canviar. El decorat ha mostrat variacions significatives.

Una centrada de Pampín per l’esquerra ha estat rematada de forma perfecta, de cap, per Adrien Scheidler. El cop de cap ha obligat Edgar Badia a treure la pilota com ha pogut i enviar-la a córner. En treure la bomba des de la cantonada, Pastor, un altre cop de cap, ha portat el perill cap a la porteria rival. Collava una mica més l’Andorra. Semblava que realment la predisposició andorrana era diferent. Millor. Més vertical. Més agosarada.

Rebre el segon, de xilena, quan més i millor semblava que estava jugant l’onze de Sarabia. Quan semblava que podia arribar l’empat i no pas el distanciament local ha estat un cop massa dur

Sobretot les arribades per l’esquerra de Pampín portaven perill. Karrikaburu a la mitja volta, ja quan s’havia retirat Marc Aguado, lesionat, a punt ha estat de connectar amb força una bimba que hauria pogut ser un míssil des de dins de l’àrea. Però quan millor estava jugant l’Andorra, quan semblava que la cosa podia canviar, alguna que altra bada, alguna descoordinació i una falta de Pastor sobre Azon ha facilitat un bon xut pràcticament des de la frontal a favor del Saragossa.

Toni Moya ha enviat la pilota pràcticament a la creueta. Però lluny que marxés el perill, la pilota ha arribat al cap de Mollejo que la posat dins de l’àrea perquè Fran Gámez, de tisora, convertís el segon gol per als interessos saragossans. Galleda d’agua freda per a un Andorra que s’ha descol·locat. Que s’ha desfet almenys per moments. Corria l’equador del segon temps. I encara sense refer-se del segon. Maikel Mesa ha enviat la bimba per tercer cop dins de la porteria de Dani Martín.

No hi havia dubte, això tampoc, que la centrada també arran d’una falta per part de Moya, de nou, que Mourinho ha acabat servint en safata perquè Mesa només hagués d’empènyer l’esfèrica cap a l’interior de la porta, quedaria invalidada. No ha passat gaire estona fins que, certament, Cid Camacho, apuntat pel VAR, ha anul·lat la jugada. I el tercer no ha pujat en el marcador. Eder Sarabia ha mirat de sacsejar l’equip amb tres canvis de cop.

Mollejo i Petxarroman lluiten per una pilota.
Mollejo i Petxarroman lluiten per una pilota.

No només ha posat el tècnic de l’Andorra cames fresques damunt la gespa. També ha canviat el disseny de l’onze. Amb Lobete, Iker Benito i Álvaro Martín (per Pastor, Molina i Scheidler) Sarabia ha intentat posar més pólvora al camp. Però la reacció que cercava el tècnic tricolor no ha existit. Sí, d’acord, els nous, i després també Álex Calvo, ha mirat de buscar més ràpidament l’àrea rival. Però no hi ha hagut manera. L’Andorra estava massa tocat. Massa enfonsat.

Rebre el segon, de xilena, quan més i millor semblava que estava jugant l’onze de Sarabia. Quan semblava que podia arribar l’empat i no pas el distanciament local ha estat un cop massa dur. Tan dur com per continuar en zona de descens i no pas amb les millors sensacions. I més enllà del joc, el que amoïna és el cap. L’aspecte mental.



FITXA TÈCNICA

ESTADI: La Romareda (17.854 espectadors)

REAL SARAGOSSA (2): Edgar Badia, Fran Gámez, Lluís López, Mouriño, Añejandro Francés, Francho Garcia, Aguado (Jaume Grau, 50’), Moya (Vaquero 94’), Maikel Mesa (Manu Vallejo 75’), Mollejo (Lecoeuche 94’), Azon (Sergi Enri 75’).

FC ANDORRA (0): Dani Martín, Petxarroman, Vilanova, Pastor (Lobete 72’), Marsà (Álex Calvo 86’), Pampín, Molina (Álvaro Martín 72’), Jandro, Iván Gil, Karrikaburu, Scheidler (Iker Benito 72’)

Àrbitre: Cid Camacho (Castella-Lleó). Assistents i VAR: Becerril, Novoa, Fernández Vidal, Goróstegui, Pérez de Colosia.

Targetes grogues: Toni Moya (57’) / Fran Gámez (61’); Karrikaburu (69’) / Eder Sarabia (80’)

Gols: 1-0. Francho Serrano (43’); 2-0. Fran Gámez (66’).



 

Comentaris (5)

Trending