Mentre que les autoritats judicials espanyoles pretenen obtenir d’Andorra, si escau, més informació sobre la família Pujol i els mecanismes bancaris andorrans que li haurien pogut distreure, presumptament, diners cap al Carib, la Justícia andorrana continua buscant dades per incriminar, més si pot, Banca Privada d’Andorra (BPA). Són les dues cares d’una mateixa moneda, com aquell que diu, que entre avui i demà tenen una cita a Madrid. Aquest dimecres, el fiscal general d’Andorra, Alfons Alberca, departeix amb la tinent fiscal i actualment en funcions com a fiscal anticorrupció en cap Belén Suárez, responsable directe del ‘cas Pujol’. Demà, Alberca i la batlle instructora de la ‘megacausa BPA’ Canòlic Mingorance prenen declaració a un assessor legal extern de la constructora brasilera Odebrecht per aconseguir noves dades que serveixin per engruixir la investigació contra BPA.
La trobada entre Suárez i Alberca -en la foto principal d’aquesta informació- es produeix just un dia després que transcendís que la fiscalia anticorrupció espanyola disposi de nova informació que evidenciaria que Andbank va posar en marxa, l’any 2009, un mecanisme que permetia portar diners en efectiu al Principat però que aquests apareguessin directament en comptes de filials de l’entitat bancària andorrana al Carib o a l’Amèrica Central (Bahames, Panamà…). El ministeri públic espanyol encarregat del combat de la corrupció estaria estudiant si la família Pujol o, com a mínim, alguns dels seus integrants, especialment el fill gran, Jordi Pujol Ferrusola, haurien usat aquesta fórmula pensada per evitar els efectes de l’acord d’intercanvi d’informació fiscal a la demana que va entrar en vigor el 2009 i, alhora, enviar diners fora i, així, ocultar el patrimoni d’origen com a mínim incert.
La fiscal anticorrupció en cap i en funcions d'Espanya i el fiscal general andorrà passen revista a temes pendents: l'Estat espanyol estudia una operativa que podien haver usat els Pujol
La trobada entre els dos fiscals hauria de servir per intercanviar parers i informació de forma extraoficial amb la voluntat d’establir les línies de cooperació que es considerin més adients i, d’aquesta manera, que es puguin explicitar en les accions i els procediments legalment establerts escaients. La fiscalia espanyola, segons algunes fonts, estaria molt interessada en tenir informació i volums dels diners que haurien passat per Andorra com a estació prèvia a arribar al Carib i que en la seva immensa majoria correspondrien a espanyols o residents a Espanya. Hi podria haver entre 400 i 700 comptes que entre 2009 i 2010 haurien emprat l’esmentat mecanisme que, com a mínim el 2013, Andbank encara tenia vigent. De fet, les fonts consultades han explicat que, la base de tot plegat, són les compensacions dineràries internacionals.
Al seu torn, la fiscalia andorrana voldria saber quina documentació hauria rebut la fiscalia anticorrupció d’Espanya lliurada per l’accionista majoritari de Banca Privada d’Andorra (BPA) fins a la seva nacionalització Higini Cierco. A banda de l’acció judicial oberta al Principat contra Cierco per la presumpta revelació de secrets professionals i dades personals, es voldria analitzar la possibilitat que calgui obrir altres diligències. I és que la situació d’Andbank i el fet que Espanya ara hi hagi posat el focus amoïna i molt tant les autoritats judicials andorranes com, sobretot, els poders polítics i socioeconòmics.
Els fiscals d’un país i un altre tindrien sobre la taula diversos aspectes en comú. Lligat amb el ‘cas Pujol’ i també amb ‘l’afer BPA’ hi ha la denúncia, inicialment arxivada a Espanya, de l’empresari establert a Barcelona Rafael Pallardó. Però també hi ha l’interès espanyol per saber si l’expresident de la comunitat de Madrid Ignacio González tenia comptes en algun banc del Principat, donat que el seu advocat i home fort a l’Amèrica Llatina sí que tenia altres clients que operaven a Andorra.
Mingorance pren declaració aquest dijous a Madrid a un advocat assessor extern d'Odebrecht que col·labora amb la Justícia espanyola per obtenir més elements per anar contra BPA
La feina del fiscal a Madrid no acaba aquest dimecres. Segons que ha pogut saber l’Altaveu, dijous a primera hora del matí ha estat citat a l’Audiència nacional espanyola l’advocat hispanobrasiler Rodrigo Tacla Duran. Aquest lletrat feia d’assessor extern de la constructora Odebrecht. Tacla hauria participat en una operació a Banca Privada d’Andorra (BPA) d’uns 900.000 euros relacionada amb un expolític d’Equador que amb una altra persona va acreditar davant l’entitat andorrana un negoci de venda de camions. Però que l’Equador considera que amagava un suposat suborn.
I com que la Batllia té oberta una causa contra BPA justament per les operatives que hauria fet Odebrecht, que se sospita que hauria usat el banc andorrà per blanquejar diners, vol obtenir més informació de Rodrigo Tacla (a la foto), que també el considera encausat al Principat. L’advocat hispanobrasiler, detingut a Espanya, ha decidit col·laborar amb les autoritats judicials espanyoles perquè, d’aquesta manera, no l’extradeixin al Brasil. La Justícia d’aquell país el reclama. De fet la fiscalia brasilera li va oferir un pacte, però que només se circumscriuria en l’àmbit del Brasil. Tacla Duran va refusar la proposta sabedor que ha fet tants moviments arreu del món que potser altres jurisdiccions el reclamarien.
Aprofitant que Tacla col·labora amb Espanya perquè li convé més quedar-se a l’Estat espanyol que no haver de respondre davant la Justícia del Brasil, Andorra va enviar una comissió rogatòria que ha estat tramitada pel jutjat d’instrucció número 3 de l’Audiència nacional espanyola que dirigeix Carmen Lamela, la mateixa magistrada que instrueix el ‘cas Rimet’ que manté empresonats Sandro Rosell i Joan Besolí. Arran d’aquella petició de cooperació judicial internacional Mingorance i Alberca podran demanar lluny d’Andorra -fet que dificulta i fins i tot impossibilita a altres parts implicades en el cas que puguin escoltar i preguntar al declarant- a Rodrigo Tacla. I mirar d’aconseguir més informació per fer més grossa la bola contra BPA.
Comentaris