Espanya i Andorra estan estudiant la possibilitat que l’hospital de Meritxell pugui esdevenir també el de referència per a pacients de les comarques pirinenques més properes al Principat. Aquest seria un dels punts que haurien abordat els respectius ministres responsables de la salut, María Luisa Carcedo –ara en funcions per part de Madrid- i Joan Martínez Benazet en la trobada que van mantenir a inicis d’octubre. Un primer àmbit on es vol treballar és el de les urgències pel que fa a les cures intensives.
Així ho ha explicat l’ambaixador espanyol, Àngel Ros, que ha destacat que la trobada entre els titulars de totes dues carteres va ser “excel·lent” i que, de fet, des de Madrid “ja s’havien encarregat estudis previs per veure de quina manera es podia encarrilar aquesta relació”. Ros remarca que “l’hospital és excel·lent i té capacitats per atendre pacients de zones que el tenen més a prop que no pas l’Arnau de Vilanova de Lleida o els de Barcelona”.
Ros apunta que “és evident que hi ha un tema de costos” i que, per tant, “si s’atén pacients espanyols, s’haurà de contribuir amb els costos corresponents”. No es tracta, ha apuntat, de res d’estrany, ja que, de fet, “al marc europeu ja estem acostumats a fer-ho”. Al seu entendre “té tot el sentit del món que l’hospital de Meritxell sigui una referència i s’està estudiant i espero que funcioni”.
El diplomàtic avança que un dels àmbits dels quals ja s’ha parlat és el d’urgències per a les cures intensives. I és que, remarca, “té molt de sentit en aquests temes on el temps és crític”. No es descarta altres punts, com ara la radioteràpia o la diàlisi, ja que “segur que és més còmode anar a un centre a vint minuts”, però “el primer tema que s’ha plantejat” són les urgències perquè “pot ser crític i de primera utilitat i ens juguem oportunitats de viure”.
L’ambaixador espanyol es mostra prudent, però, a l’hora de donar terminis. “No em puc comprometre amb una data”, apunta, però sí que remarca que “tant la ministra espanyola com l’andorrà ho veuen molt bé i van dir d’estudiar-ho”. Per tant, el que té clar és que “hi ha la voluntat de tirar-ho endavant”.
Comentaris (2)