- El servei que atén les víctimes de la xacra ha rebut durant els primers deu mesos de l’any pràcticament el doble de demandes d’assistència que el mateix període del 2016
- A banda dels 107 nous casos que s’estan tractant, també s’afronten 48 casos d’exercicis passats; en totes les situacions hi ha, com a mínim, maltractament psicològic
- El departament d’Afers Socials considera “preocupant” l’increment de denúncies però assegura que no és que hi hagi més violència si no que hi ha més sensibilització
El nombre de casos de violència de gènere s’ha disparat de manera “preocupant” aquest darrer any. El servei que es dedica específicament a atendre les víctimes d’aquest tipus de violència ha atès, de gener a octubre, el doble de casos respecte d’aquells en què va haver d’intervenir durant el mateix tram de l’any passat.
S’ha passat de 56 víctimes a 107. En totes les ocasions hi va haver maltractament psicològic. I sis de cada deu afectades també van ser sotmeses a maltractes físics. Moltes de les noves denunciants han reconegut que feia temps que vivien enmig de violència i conflictes permanents.
Tot aquest recull de dades els ha facilitat la secretaria d’Estat d’Afers Socials en motiu del Dia internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, que se celebra aquest dissabte, 25 de novembre.
La responsable del departament, Ester Fenoll, ha destacat que aquest increment de casos es dóna, d'una banda, per les diferents accions que s’han dut a terme i que han permès, entre d’altres, optimitzar els protocols per a la detecció, i de l’altra, perquè el fet que “es visualitzi aquest debat” fa que moltes dones vegin que la situació de violència no és normal i que es decideixin a fer-la aflorar. D’aquí que hi hagi casos que tot i denunciar-se ara tenen un llarg historial en l’àmbit privat. Fenoll, ha manifestat que, òbviament, “preocupa” l’increment de casos i també ha afegit que la tendència sembla que ha de ser que cada vegada es detectin més casos, tal com passa arreu. A banda dels 107 casos que han arribat de nou al servei durant el 2017 se n’estan tractant 48 més d’exercicis anteriors.
La majoria de les denunciants són dones de nacionalitat espanyola, andorrana o portuguesa, tot i que la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, Mireia Porras, ha posat en relleu que la violència no es pot relacionar amb cap nacionalitat en concret perquè es dóna entre totes les dones. Pel que fa a la franja d’edat, cal destacar que molts dels casos es registren entre els 29 i els 51 anys (72%), tot i que també s’ha evidenciat que un 14% tenien entre els 16 i els 27 anys, per la qual cosa es posa en evidència la necessitat de fer formacions i tallers a les escoles, perquè vegin que certes actituds que ells consideren normals no ho són. Quant a l’estat civil, la majoria, un 36%, estan casades i un altre 30%, separades. Quant als fills d’aquestes dones, 35 se situen en la franja que va dels 0 als 3 anys i 161 més de 4 a 18. La gran majoria d’aquestes dones estaven actives (63%) i només un 15% no ho eren.
Pel que fa al tipus de maltractament, cal destacar que el psicològic es dóna en el 100% dels casos ja que, tal com va recordar Porras en la compareixença per fer públiques les dades, és una manera de “debilitar a la víctima”. L’econòmic supera el 60%, mentre que el físic es dóna en prop del 60% dels casos. Pel que fa al sexual s’evidencia menys, però Porras ha dit que és una “dada esbiaixada”, ja que cal tenir en compte que és un tema “tabú” i que a les dones és el que més els costa verbalitzar.
Altres dades facilitades posen en relleu que
un 61% de les dones han decidit no denunciar i, en aquest sentit, la responsable de Polítiques d’Igualtat ha remarcat la dificultat que suposa per a les víctimes fer aquest pas i que, precisament, el desplegament de certes mesures van encaminades a què aquestes denúncies es facin amb totes les garanties i perquè no hi hagi una victimització secundària. Quant al canal d’entrada, cal destacar que un 41% és per iniciativa pròpia, la qual cosa, segons la cap de l’àrea de Polítiques d’Igualtat, evidencia que el servei és “un referent”.
Pel que fa als serveis que es presten,
98 casos han rebut assessorament jurídic, 71 un seguiment psicològic i la psicòloga materno-infantil que es va incorporar l’any passat a l’equip ha atès 55 dones i 74 menors. També s’han donat 76 prestacions econòmiques per valor de 85.077 euros, que han servit per atendre les necessitats bàsiques o el procés de recuperació, entre d’altres, i s’han atorgat quinze ajuts a l’habitatge. Quant als recursos d’acollida, un total de quinze famílies han passat des del gener pels tres pisos que hi ha disponibles.
Entre les accions en les quals es treballa “per combatre aquesta xacra” hi ha, tal com ha dit Fenoll, un programa d’atenció a la promoció de les relacions no violentes, és a dir, d’atenció als agressors que es durà a terme, segons les previsions, a partir de principis de l’any que ve. També es treballa en una guia de col·laboració i protocols d’actuacions i s’estan fent formacions tant als actors implicats en aquests casos com a les escoles.
La secretària d’Estat d’Afers Socials i Ocupació també ha recordat que s’ha posat en marxa el telèfon 181 d’atenció a les víctimes les 24 hores del dia i els 365 dies de l’any. Quinze casos s’han canalitzat a través d’aquesta via i Fenoll ha remarcat que el més important és que el tinguin al seu abast i s’hi puguin adreçar.
Pel que fa a la violència envers les dones que es pugui donar fora de l’àmbit domèstic, tant Fenoll com Porras han explicat que hi ha accions previstes l’any que ve, entre les quals una d’adreçada als mitjans de comunicació, i han recordat que del Llibre Blanc de la Igualtat se’n deriva la creació d’un observatori de la igualtat que ha d’aportar dades sobre quina és la situació, ja que ara com ara la informació és “parcial” perquè només es compta amb les dades sobre la violència en l’àmbit domèstic.
-amb informació i fotografia de l'ANA-
