L’associació ja fa mesos que treballa en el projecte. S’hi va posar seriosament durant l’estiu, amb el suport altruista (però amb condicions) d’alguns professionals de l’enginyeria, l’arquitectura o l’economia, segons que ha explicat en president de l’associació, Pere Balsa. Semblava al col·lectiu, que no tenia sentit promoure el sistema educatiu fundat per l’educadora i metgessa María Montessori, si darrere no hi havia una proposta escolar per oferir. De fet, explica Balsa, una vegada va transcendir que al Principat hi havia una associació promotora del mètode Montessori diverses famílies de fora d’Andorra haurien mostrat la seva disposició a traslladar-se al país per tal de poder escolaritzar els seus fills sota l’esmentat sistema educatiu.
D’aquí, i de recuperar un edifici emblemàtic com el Casamanya, va néixer la idea de reconvertir-lo en escola. Segons el president de l’associació, el comú d’Ordino n’estaria al corrent però els hauria advertit que el projecte es pot posar sobre la taula quan estigui complert. És a dir, quan hi hagi la inversió lligada. Si aquest fos el cas, posteriorment s’impulsaria el pertinent concurs públic per tal que l’associació pogués concórrer-hi i assumir l’explotació de l’antic hotel. Ara per ara, però, no és que la iniciativa estigui parada, però sí que no avança per falta de diners.
Balsa ha explicat que hi ha el projecte arquitectònic elaborat i el pla de viabilitat fet. Es projecta una escola per a un màxim de 240 alumnes que hauria d’arrencar amb 190. Amb aquesta xifra, i amb un equip de professionals de cinquanta persones, seria viable tirar endavant el projecte, però no donant la rendibilitat, ha explicat Balsa, que els grans inversors demanen. I això és el que frena la iniciativa.
Segons el president de l’Associació Montessori, s’ha presentat el projecte a diferents bancs, i malgrat que veuen interessant la iniciativa -sempre segons Balsa- i des del punt de vista estrictament comptable els números sortirien, no compleix, s’ha dit, amb les expectatives d’inversors que haguessin de posar damunt la taula set milions d’euros. Una altra cosa seria deixar el centre en mans d’un fons d’inversió col·lectiu. Però aquesta figura, segons el portaveu de l’associació, no els interessa als promotors.
Si l’associació s’ha decidit a fer públic ara el projecte és perquè veuen que surten altres propostes amb l’Hotel Casamanya com a possible seu, i lamenten que si es barregen massa coses, la poca o baixa possibilitat de trobar inversors se’n podria anar en orris del tot, esfumant-se del tot un projecte que acabaria, potser, oblidat en un calaix tot i l’esforç i la feina que han fet diversos professionals de l’arquitectura, l’educació o l’assessorament empresarial.