Fins al mes de maig, l’aeroport ha acumulat un total de 2.798 operacions (25,1% més que l’any anterior) i 8.228 passatgers (5,9% més). “Aquest creixement en operacions i passatgers confirma el bon moment de l’aeroport i avala la nostra aposta per continuar impulsant projectes estratègics com el vertiport”, segons que ha remarcat la consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque. Les dades i les valoracions s’han fet en el marc de la Taula Estratègica, una reunió de treball en què han participat diversos representants tant del Govern d’Andorra (Transports, agència aeronàutica) com d’Andorra Turisme.
Un dels anuncis més destacats que s’han realitzat en el marc d’aquesta taula de treball, realitzada a les instal·lacions de l’aeroport aquest dijous, és que Aeroports de Catalunya ha licitat aquesta setmana la redacció del projecte i l’execució de les obres del vertiport a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell. Es tracta d’una infraestructura pionera que permetrà operar aeronaus d’enlairament i aterratge vertical elèctric (eVTOL) i drons de càrrega, situant la plataforma al capdavant de la innovació aeronàutica a l’Estat.
El vertiport es concep com una instal·lació complementària a l’activitat aeroportuària existent, amb l’objectiu de millorar la connectivitat regional i impulsar nous models de transport aeri més sostenibles. La seva implantació a l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell (LESU) convertirà la infraestructura en una de les primeres de l’Estat amb capacitat operativa per a vehicles aeris no tripulats i solucions de mobilitat aèria avançada. La inversió prevista ascendeix a un màxim de 555.000 euros.
Les actuacions preveuen la construcció de dues plataformes d’enlairament —una destinada a aerotaxis i una altra a drons de petita càrrega— i dos edificis modulars de suport operatiu, que acolliran noves oficines i espais de treball. El projecte es completa amb una urbanització exterior associada, necessària per a la integració i el funcionament òptim de les noves instal·lacions.
El vertiport s’emmarca en el projecte NIU.LINK, finançat parcialment per la Unió Europea a través del programa Interreg VI-A Espanya-França-Andorra (POCTEFA 2021-2027). Aquesta iniciativa té com a objectiu desenvolupar un corredor transfronterer de drons entre Catalunya i França, amb l’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell com a node estratègic. El projecte ha completat recentment les primeres proves de vol a la Vall d’Aran, amb la participació dels socis tècnics Innov’ATM, Pildo Labs i Cargo Drone Solutions / Pirineos Drone. La construcció del vertiport suposa el pas cap a la materialització de la infraestructura física necessària per consolidar aquest corredor de mobilitat aèria avançada i impulsar-ne el desplegament operatiu.
HANGARS
Durant la reunió de treball també s’ha fet balanç de la situació dels hangars de l'aeroport, que actualment registren una ocupació plena. En total, hi ha quinze hangars construïts i en funcionament, i tres més ja adjudicats, pendents de construcció per part dels mateixos llogaters. Aquesta situació reflecteix una demanda sòlida i creixent d’espais per a aeronaus privades i operadors aeronàutics.
Per donar resposta a aquesta demanda futura, l’aeroport ha redactat el projecte constructiu d’urbanització d’una nova àrea destinada a l’ampliació del sector d’hangars. El desenvolupament d’aquesta zona es durà a terme de manera progressiva i en funció de la demanda, ajustant la inversió en infraestructures a les necessitats reals del mercat en cada moment.
La Taula Estratègica ha informat també de l’avanç de les obres per a la construcció d’un edifici estable i permanent destinat als Grups de Rescat i Actuació en Emergències (GRAE) dels bombers de la Generalitat de Catalunya. Aquestes unitats estan especialitzades en rescats en muntanya, barrancs, coves i altres entorns de difícil accés, i operen habitualment amb helicòpters i altres mitjans aeris. L’aeroport d’Andorra-la Seu d’Urgell és un dels punts de referència operativa dels GRAE al Pirineu, gràcies a la seva ubicació estratègica i a les seves instal·lacions aeronàutiques.
Comentaris