Els comuns analitzaran si poden impulsar un projecte conjunt per aprofitar la biomassa dels boscos

L’estudi encarregat a l’empresa Silvagrina indica que es podria apostar per una planta que, amb un funcionament òptim, tractaria unes 4.000 tones de fusta anuals

Estelles que es podrien aprofitar si s'aposta per la biomassa.
Estelles que es podrien aprofitar si s'aposta per la biomassa.

Es poden aprofitar els boscos d’Andorra per alimentar energèticament les instal·lacions dels comuns? Doncs, teòricament, sí. Això és el que indica l’estudi realitzat per l’empresa Silvagrina i que ha estat presentat davant els cònsols. Segons el treball, una primera fase del projecte es podria tirar endavant amb 2.000 hectàrees i la planta de biomassa necessària podria funcionar a un cert equilibri a partir de les 1.200 tones de fusta anuals, tot i que la xifra òptima serien 4.000.

L’estudi va ser encarregat seguint les disposicions de Llei d’impuls de la transició energètica i del canvi climàtic (Litec), que apuntava la necessitat d’avaluar el potencia de la biomassa al Principat. Calia, però, acotar-lo. Saber quin és i, també, com es pot aprofitar. Aquest ha estat l’objectiu del treball, que ara servirà de guia per als propers passos a seguir.

“Hi ha moltes dades, ens anirà bé per reflexionar més endavant”, ha explicat la cònsol major d’Escaldes-Engordany, Rosa Gili. Ara, però, caldrà avaluar diferents detalls, com si és factible crear una planta i si aquesta ha de ser de pellets o amb estelles. També s’haurà d’analitzar el cost que tindria adaptar les instal·lacions comunals a aquest tipus d’energia. Així, “cadascú ho ha d’acabar d’analitzar per veure si realment es pot aprofitar”.

El treball deixa clar que hi ha potencial. Segons ha explicat el cònsol de Sant Julià, Josep Majoral, l’estudi indica que es podria iniciar el projecte tractant unes 2.000 hectàrees de bosc. En cas de tirar endavant una planta, aquesta “tindria un equilibri en 1.200 tones de fusta a tractar de forma anual” tot i que el funcionament òptim arribaria amb 4.000.

Polèmica per la representació al Consell d’Europa

Per altra banda, els cònsols han validat un canvi en la participació dels comuns en el congrés dels poders locals i regionals del Consell d’Europa. Així, s’ha acceptat la proposta de renunciar a tenir representants al segon dels òrgans, on de fet ja no es tenia dret a vot, a canvi de guanyar pes al primer.

Així, a partir d’ara, els comuns andorrans tindran dos membres titulars i dos suplents al congrés dels poders locals. Això vol dir, dos vots en comptes d’un, com fins ara. “Ens sembla més adequat”, ha indicat Gili.

Rosa Gili ha lamentat que els dos cònsols que representaran els comuns al congrés dels poders locals del Consell d’Europa siguin de Demòcrates i, per tant, no hi participin altres colors polítics

Les diferències han arribat a l’hora de decidir quins serien els representants. Com a titulars continuarà la cònsol d’Andorra la Vella, Conxita Marsol i s’hi sumarà el d’Ordino, Josep Àngel Mortés, que fins ara ho era al congrés dels poders regionals. Com a suplents queden Majoral i Gili. Aquesta darrera, però, ha volgut deixar clar que no comparteix l’elecció. “Des d’Escaldes deixem constància que potser no tenim una representació representativa de tots els colors polítics”, ha indicat.

Un altre punt tractat a la reunió  ha estat la presentació per part de Jean Michel Armengol, secretari general de la comissió andorrana per la Unesco de la possibilitat que cada comú pugui presentar candidatura com a ciutat creativa en diferents àmbits culturals. De fet, ja hi ha una parròquia que hi treballa: Sant Julià.

Això ho ha explicat Majoral, que ha indicat que es prepara una candidatura com a “ciutat creativa en el món de les arts culturals”. De fet, “està avançada”, segons ha explicat, tot just pendent de quan s’oficialitzi la data a partir de la qual es pot iniciar el procés. “Són candidatures que només poden fer que sumar i ajudar a donar-nos a conèixer a nivell internacional”, ha defensat, tot destacant que, a més, “es dona a les entitats culturals un reconeixement per la història i pel que han viscut”.

Etiquetes

Comentaris (1)

Trending