És a dir, quan els operaris que per compte de l’associació de bancs (ABA) fan el canvi de terminal, han de fixar una entitat concreta. En funció del tècnic que es tracti, i de la seva empatia, sol·licitaran al responsable del negoci quin banc prefereix i quedarà assignat aquell. En el pitjor dels casos, l’operari no demanarà res i programarà l’entitat que li sembli. Hi ha la possibilitat, amb posterioritat i a través d’una eina informàtica accessible a través d’un ordinador i les contrasenyes corresponents, d’establir el repartiment de càrregues que es consideri.
És a dir, que un percentatge de la facturació vagi a una entitat, un altre a una altra i etcètera. Aquest repartiment i la possibilitat de configuració multientitat haurien de poder ser automàtiques i configurables des de la instal·lació del TPV. De fet, amb els terminals analògics que s’usaven fins ara i que alguns negocis encara mantenen, es podia fer d’aquesta manera. Els nous equips no faciliten d’entrada aquesta tasca multientitat, encara que l’empresa que dóna servei als bancs andorrans, l’espanyola Redsys, espera tenir resolta la situació abans de final d’any.
També s’espera que es pugui resoldre una anomalia detectada i que afectada les persones amb dificultats de visió i que han de recórrer al llenguatge Braille o, com a mínim, a teclat que disposi de relleu. Els TPV digitals no tenen aquesta funcionalitat que si que tenien els terminals analògics, per dir-ho així, però també s’espera que es pugui trobar una solució en el termini més breu possible.