Així ho ha comentat Nin durant els instants previs a la junta d’accionistes de MoraBanc, on s’han presentat els resultats del 2024: 57,7 milions de beneficis, xifra que suposa un increment del 12% en comparació al 2023. Unes dades, per tant, que es valoren positivament des de l’entitat, tant pel creixement del negoci assolit dins del Principat com pels bons resultats de l’expansió internacional. I això davant un 2025 que, s’admet, serà “complex i difícil”, especialment per les tensions en el món econòmic que ha generat l’arribada de Donald Trump a la Casa Blanca.
En aquest marc, el president de l’entitat ha estat preguntat per les converses existents entre el Govern i els executius francès i espanyol per intentar que els respectius bancs centrals -o com a mínim un d’ells- puguin convertir-se en prestadors de darrera instància de les tres entitats financeres andorranes. Aquest mecanisme és clau per garantir liquiditat en cas de necessitat, com ha posat en relleu el conseller delegat, Lluís Alsina. “Com a entitat ens interessa poder disposar d’aquest mecanisme”, ha comentat.
Nin entén que les condicions que, ara fa uns dies, va posar sobre la taula el cap de Govern, Xavier Espot, -una major supervisió sobre el sector- no estan fora de lloc. “Crec que són racionals. És normal que ens diguin que si volem que siguin en última instància responsables, els hem de deixar saber i controlar de què són responsables”, ha comentat. Ara bé, també ha deixat clar que “davant la virtut de demanar, també hi ha la de saber negociar”. És a dir, es demana que el que es tanqui sigui un acord assumible pel sector, tot i que s’ha mostrat relativament optimista. “Hi ha una racionalitat, una legitimitat en la negociació i un poder de decisió que correspon al poder polític”, ha indicat.
El president de MoraBanc també s’ha referit al procés obert amb l’acord d’associació. I ho ha fet recordant el paper que va jugar a inicis dels vuitanta en les converses entre Espanya i la Unió Europea per la integració del país del sud a la llavors CEE. I tot amb un clar objectiu: advertir que tot es pot allargar. Així, ha recordat que el vistiplau definitiu per a l’entrada del Regne Unit a l’organisme comunitari va trigar fins a onze anys un cop fet l’acord i, en el cas espanyol, sis. Per tant, paciència. “Com a país hem de mirar la història i entendre les circumstàncies i, mentre hi ha o no acord d’associació, que això pertany als ciutadans, nosaltres seguirem la nostra vida”, ha apuntat.
Al mateix temps, ha comentat que la decisió en el referèndum depèn dels ciutadans. També ha volgut desmentir que l’entitat tingui pensat canviar la seu social a fora del Principat si el resultat de la consulta és negatiu. Al contrari. “Radicalment, no i sense matisos”, ha assegurat, tot afirmant que “som un banc d’Andorra i hi tenim el nostre fortí i hi tenim el nostre creixement més important”. I això, ha deixat clar, continuarà així. “El creixement a fora és complementari”, ha explicat. Així, ha apuntat que operacions com la compra de Tressis s’han pogut fer, justament, pel bon comportament del negoci intern. “La condició primera és Andorra”, ha indicat.
De cara al 2025, Nin ha admès que la situació internacional posa les coses més difícils. Per exemple, ha posat en relleu que arran de les tensions als mercats ha succeït una cosa poc habitual: la davallada tant de la renda fixa com la variable així com el preu de l’or i de les matèries primeres. Per tant, “toca saber discernir el soroll i els senyals”. Pel que fa a objectius, Alsina s’ha marcat el repte “de mantenir o millorar una mica el resultat”. Un altre repte important serà completar la fusió a Espanya de Tressis i Mora Weatlh així com acabar de confirmar l’adquisició del Banc Europeu de Finances, un fet que, en el seu cas, suposaria tenir “fitxa” a Espanya i, per tant, dins la Unió Europea i, d’aquesta forma, accés a mecanismes de liquiditat.
Aquest, com s’ha dit, ha estat de 57,7 milions. I permetrà repartir una part important en dividends per als accionistes. En concret, això suposa 36,9 euros per cada títol.
RENOVACIÓ DE CÀRRECS
La Junta també ha servit per renovar càrrecs de la junta directiva i per aprovar el nomenament d’Ana Ribalta Roig com a nova consellera independent del grup. Segons s’ha explicat, la nova incorporació té una dilatada experiència en el sector financer, sobretot a Banc Sabadell on va ocupar diverses posicions d’alta direcció entre el 2003 i el 2022. Anteriorment, va treballar en altres entitats financeres com el Banco Central Hispano i el Banco Santander. El seu perfil inclou coneixements en temes de sostenibilitat i gestió de risc i també es experta en banca d’inversió i internacionalització. D’altra banda, també s’han aprovat les reeleccions de Nin i Alsina al capdavant de l’entitat i la sortida de Miquel Alabern, conseller independent des del 2022.