Així ho afirma, entre altres coses, el titular ministerial donant resposta a unes preguntes formulades pel conseller general del grup socialdemòcrata Pere Baró, que es va interessar, arran d’una compareixença de la presidenta de l’AREB, Sílvia Cunill, davant la comissió legislativa de Finances, per algunes dades o informació sobre BPA. Baró s’interessava per la naturalesa jurídica de l’empresa, per les querelles que hi ha interposades contra l’AREB per la gestió del procés de resolució o pel fet que no hi hagi manera que es facin públics els comptes del banc intervingut el 2015.
Lladós explica que “la naturalesa jurídica de BPA intervinguda ve donada per la normativa específica aplicable al procés de resolució de BPA SAU i a l’AREB” i “concretament, l’article 23 de la Llei 8/2015, del 2 d’abril, de mesures urgents per implantar mecanismes de reestructuració i resolució d’entitats bancàries, que la Llei 7/2021, de recuperació i de resolució d’entitats bancàries i d’empreses d’inversió reprèn, disposa que: ‘el règim jurídic de l’AREB no s’ha d’estendre a les entitats participades, de conformitat amb el que preveu aquest article. Aquestes entitats s’han de regir per l’ordenament jurídic privat que resulti aplicable’. Així doncs, no hi ha cap disposició normativa que condueixi a la conclusió que BPA no tingui la consideració de societat privada”.
“En virtut de la independència del poder judicial, no correspon al Govern fer valoracions sobre la capacitat de l’AREB per a exercir el càrrec d’administrador judicial en el procés de fallida de BPA”
El ministre evita pronunciar-se sobre aspectes judicials i accions legals interposades contra l’AREB la que “en virtut de la independència del poder judicial, no correspon al Govern fer valoracions sobre la capacitat de l’AREB per a exercir el càrrec d’administrador judicial en el procés de fallida de BPA”. Amb tot, però, deixa clar Lladós que “els procediments judicials en via administrativa han estat adreçats principalment contra les resolucions adoptades i fins avui totes han estat validades pels tribunals”.
I en relació amb la qüestió de fer públics els comptes, la resposta que s’ha tramès aquesta mateixa setmana al PS indica que “tal com s’esmenta en la primera pregunta, no hi ha cap disposició normativa que porti a la conclusió que BPA no tingui consideració de societat privada i, en conseqüència, els seus comptes estiguin subjectes al Tribunal de Comptes i al control parlamentari”.
Lladós cita tot un seguit d’articles legislatius que considera d’aplicació al cas i recorda que ha estat “ratificada, a més a més, per la sala administrativa del Tribunal Superior de Justícia en la sentència núm. 74-2018. Aquestes disposicions legals configuren, doncs, un deure de secret que obliga l’AREB”. Per tant, i “d’aquesta manera, en aplicació de les disposicions legals abans esmentades i tenint en compte que BPA és una entitat privada en resolució, sota la supervisió de l’AREB, i que no forma part dels estats financers de l’AREB, l’AREB ha estimat no donar accés al Tribunal de Comptes als estats financers de l’entitat BPA”.
Comentaris (5)