Els temporers acceleren la recerca d’allojament per les dificultats que van tenir l’hivern passat

Moltes empreses vinculen la contractació del personal al fet que aquest pugui tenir garantit un lloc on viure abans fins i tot d’assegurar-los la feina

Un dels 'rètols digitals' que es troben per les xarxes tot demanant allotjament.
Els temporers hivernals estan accelerant la recerca de pisos, d’estances on poder ubicar-se durant els propers mesos. Hi ha una triple raó per fer-ho: la dificultat per trobar habitatge (associada també al preu); les condicions amb què han d’acabar fent estada si van tard; i el fet que cada cop més empreses lliguen el contracte laboral al fet de tenir prèviament garantit un lloc on fer vida durant els mesos de feina.

Les xarxes socials tornen a ser un motor de recerca molt important. I des de fa unes setmanes desenes de persones, especialment d’Argentina o Xile, la majoria habituals de temporades anteriors en els hiverns al país, molts treballant a pistes, però d’altres empleats d’empreses o establiments complementaris al sector de la neu, han activat la demanda d’habitatges. Molts fan amb poc més que una habitació amb dret d’accés a lavabo. Ni tan sols cuina.

Contactades algunes de les persones que estan en recerca d’habitatge, expliquen que són coneixedors de la dificultat de trobar un pis en condicions. Perquè, diuen, el mercat ofereix poques possibilitats o, en segon terme, perquè el poc que ofereix és inabastable en relació amb els salaris que cobren. També expliquen que han anticipat la recerca per no trobar-se al darrer moment havent de rodar per diversos espais en funció de les vacants que quedessin en pisos diversos o, fins i tot, per no haver de fer estada durant quatre, cinc, sis mesos, en unes condicions molt lamentables.

Les xarxes socials tornen a ser un motor de cerca molt important i que, sobretot ciutadans de l’Amèrica del Sud, activen per no trobar-se amb els ensurts de la darrera temporada

Alguns dels consultats han assegurat que es van haver de passar bona part de l’hivern passat amb poca cosa més que un sofà-llit davant l’absència d’una oferta digna i accessible. O que van haver de compartir pisos de dues habitacions a tot estirar amb mitja dotzena de persones més. Altres dels consultats han explicat que si han accelerat la recerca de pis és perquè les condicions del mercat han fet modificar també les exigències laborals, per dir-ho així.

Alguns dels temporers de llarga durada, els que fa anys que acudeixen al país per fer-hi estades entre l’octubre o el novembre i l’abril o el maig, han recordat que no fa pas tant temps que n’hi havia prou en arribar un parell de dies, una setmana abans a tot estirar, i arranjar totes les qüestions burocràtiques, allotjament inclòs, abans de començar a treballar. Els darrers temps, i especialment des de l’any passat, la situació ha canviat, i asseguren que cada cop més empreses vinculen el contracte laboral al fet que el peó, l’assalariat, tingui lligat pel seu cantó la qüestió de l’habitatge.



Cert que les grans companyies, especialment les societats que gestionen les estacions d’esquí, han fet passos per poder tenir un parc immobiliari controlat directament o indirectament per oferir als seus treballadors -afrontant aquests darrers habitualment les despeses, això també és clar-, però moltes altres empreses no contracten ningú que no tingui ja garantit l’allotjament perquè no volen haver de gestionar després el maldecap que suposa tenir algú treballant que no té bones condicions d’estatge. 

Per aquest motiu, reconeixen alguns, també han començat a buscar abans del que era habitual fins fa poc allotjament. De fet, n’hi ha que busquen pis, habitació, fins i tot sense saber si podran tenir feina, però esperançats que hi haurà prou oferta laboral hivernal com per poder fer la temporada. Una altra cosa és les condicions de finançament de lloguer que els imposin (i que l’hivern passat ja va estar denunciat degudament per diversos temporers): es feia pagar les mensualitats de l’arrendament (sis o set quotes en alguns casos) totes de cop.

País segur, oferta turística digna

Més enllà de les condicions de l’habitatge -i alguns dels consultats també afirmen que a nivell burocràtic andorrà hauria de ser una mica més flexible quant a les quotes d’immigració i més àgil amb alguns dels tràmits que s’han de realitzar-, la majoria dels temporers que s’estan preparant per venir al Principat (alguns ho pretenen fer aquest hivern amb vocació de continuïtat més enllà del període hivernal estricte) parlen molt bé de dues característiques del país: la seguretat i l’oferta turística.

En relació amb els països d’origen o altres destinacions laborals que tenen o han tingut, els temporers valoren molt la calma i tranquil·litat, el nivell de seguretat que per normal general ofereix el Principat. També es destaca l’esforç que al seu parer entenen que fa el país en general i la majoria d’empreses en particular per oferir al client, al turista, un producte de qualitat o, almenys, de certa qualitat. Reconeixen que encara que hi hagi mancances, es fan progressos molt més notables que en altres llocs on han fet temporades.

També és cert, finalment diuen, que no hi ha hagut la mateixa evolució entre els salaris i el cost de la vida -sobretot lligat als preus de l’allotjament-, fet que comporta que en alguns casos la proposta d’Andorra estigui deixant de ser atractiva i que temporers que ja tenien Andorra ben apamada prefereixin ara altres destinacions laborals a Europa. D’aquí, diuen, que és probable que en alguns dels subsectors hivernals hi pugui haver una davallada en la qualitat de la mà d’obra perquè pot ser que el Principat acabi sent una destinació de ‘segona’. O de primera però per a temporers novells. Joves de l’Amèrica del Sud que s’estrenen per primer cop i que trien Andorra per descart o per referències d'anys enrere.

Etiquetes: