Fonts consultades del personal del SAAS asseguren que “s’està fent molta feina, i molt bé. Hi ha moltes coses que es fan rere el mostrador, que no es veuen, però que són essencials”. Així, els diversos sanitaris consultats, entre els quals no sempre hi ha ni consens ni unanimitat, expliquen que si un metge de primària referent no respon al telèfon d’un pacient seu, no cal caure en el desànim o la crítica. “Hi ha molts d’aquests metges que estan literalment tancats als seus domicilis o a la seves consultes elaborant protocols d’actuació que són del tot necessaris”.
“Quan passi tot això, ja ens posarem a veure què ha fallat. Però ara no toca. Hem d’anar tots a l’una”, diuen professionals de la salut
Les fonts consultades expliquen que la crisi és d’un abast imprevist i, per tant, cal actuar sobre la marxa però no de forma improvisada. D’aquí que si fa falta incorporar nous llits UCI això necessita una organització: “Buscar el material, planificar el personal, s’han d’elaborar protocols”… i més quan pensant científicament que la malaltia no afectaria de manera greu la gent jove, ara es comença a evidenciar que això no és així. Són moments complexes, amb professionals assumint responsabilitats que potser no els toca. “Quan passi tot això, ja ens posarem a veure què ha fallat. Però ara no toca”.
“El que cal és tirar endavant tot això. I la població també hi té la seva responsabilitat. No hi ha més remei que confinar-se. I la realitat és que molta gent està fent el confinament com toca”, afirmen els consultats, que hi afegeixen que malgrat que costi, aquesta és la única manera. Seguir les directrius que van donant les autoritats. Mirar que la corba de casos baixi tan aviat com sigui possible. La lluita global, entre administració, ciutadans i sanitaris, és evitar que el sistema col·lapsi. “La gent pot tenir una sensació d’abandonament. Però no és això. S’han de prioritzar els casos més greus.”
“La malaltia és molt contagiosa. Si no s’acudeix a fer una revisió és per no exposar més el personal sanitari. Però si t’ofegues, si realment costa respirar, truca al 116 tants cops com calgui”
La setmana passada va ser especialment dura al 116, segons expliquen els consultats. La posada en marxa del 188 va alleujar la tasca mèdica, que no obstant això està desbordada. “Si t’ofegues, si no pots respirar, truca al 116 tantes vegades com faci falta”, indiquen els consultats. Però sí els símptomes són lleus, si hi ha “poca clínica”, cal tenir paciència. “Et trucarem, però et trucarem quan puguem”, indiquen les fonts, que recorden que hi ha molts metges donant servei des de casa, treballant, tot i estar confinats per prevenció o, fins i tot, havent estat diagnosticats.
Els sanitaris consultats també expliquen perquè no s’acudeix als domicilis. “La malaltia és molt contagiosa. Si no s’acudeix a fer una revisió que en un altre escenari seria normal i ordinària és per no exposar més el personal sanitari. Ja hem tingut prou baixes i no ens podem permetre quedar-nos sense professionals.” Si la situació és greu, evidentment que els equips necessaris, degudament protegits, faran els viatges que calgui. En aquest sentit, el SUM té marge de recorregut. Però s’autoprotegeix. No deixa de ser personal sanitari a la reserva.
El personal sanitari “hi està posant el coll”. Però “s’ha de tenir paciència. És una situació excepcional per a tots. S’ha de controlar tot el que es pugui”. Totes les estructures sanitàries de país treballen sense parar per preparar-se pel moment que, ara per ara, sembla que pot ser el pitjor: entre final d’aquesta setmana i la setmana que ve. Mentrestant: “confineu-vos. Quedeu-vos a casa!”
Comentaris (4)