Els responsables de la pensió d’Escaldes on es va allotjar el noi de Nantes desaparegut mai no van veure res anormal

Tots dos van fer estada prop d’un mes a l’Hotel Roser de l’avinguda Fiter i Rossell escaldenca. Hi van ser prop d’un mes, a priori, per fer una estada de vacances al país. Responsables de l’establiment expliquen que mai no van donar massa explicacions, que els van atendre com una parella normal i corrent i que mai no van veure res d’estrany entre ells. Només estaven allotjats, a la pensió. I poques paraules intercanviaven. El noi mirava de parlar una mica en espanyol. La dona usava una aplicació del telèfon mòbil per traduir els termes més bàsics i poca cosa més. Entre ells parlaven en anglès.

Segons que publica el ‘Daily Mail’ d’Austràlia, Samba Widhyastuti, resident a Sydney, hauria arribat a dir a la família del noi que un bon dia va trobar restes de sang a la pica del lavabo de l’habitació de l’hotel escaldenc. Però res d’això no van veure els responsables de l’hotel, ni tan sols les persones que feien la neteja de les habitacions, segons que han confirmat a l’Altaveu, que han assegurat que mai durant aquests tres anys la policia els ha demanat res. Sols una vegada un familiar de Gregoire va trucar a la pensió per interessar-se pel noi i els van dirigir a la policia.

De fet, a l’Hotel Roser no havien sabut mai més res d’aquella parella -després de la trucada del familiar buscant Florien- fins que ara ha transcendit la detenció de la dona, els darrers dies de novembre a l’aeroport Charles de Gaulle, a París. Que s’estiguessin prop d’un mes de vacances al Principat tampoc no els va sobtar. Des de l’establiment, les fonts contactades asseguren que reben persones de tota mena i, tot sovint, gent que fa fins i tot una estada d’un any o més, tot sovint perquè usen l’habitació com a habitatge. Perquè treballen al país. No era el cas d’aquesta parella.

Els responsables de la pensió contactats asseguren tenir clar que el noi va marxar de l’hotel quan es va acabar la reserva. Amb total normalitat. Mai no van sentir cap discussió ni cap cosa fora del normal. Sovint el que feien era sortir de la pensió per anar a fer excursions. De fet, segons fonts policials, quan les autoritats policials franceses van fer un requeriment la resposta que es va donar des del Principat va ser que hi havia el ple convenciment que el noi havia agafat un autobús a l’estació en direcció a Tolosa. Aquesta era la darrera referència; hi ha constància que Gregoire va adquirir el bitllet corresponent. Florent, però, no ha aparegut mai més. Ni viu ni mort.