Els miracles de Fiñana

El director de la Unitat d’Intel·ligència Financera (UIFAND), Carles Fiñana, va comparèixer dimecres davant la comissió parlamentària que vetlla per la suposada vigilància i estabilitat del sistema financer del país. Segurament, com a càrrec tècnic -encara que de designació política- i com a cap d’un organisme d’alta sensibilitat i suposada independència hauria pogut declinar la petició per acudir al Consell General. No consta que el reglament de funcionament de la comissió que s’ha elaborat a marxes forçades estableixi cap sanció si alguna persona citada es nega a presentar-se davant els consellers. Tan hi fa: Fiñana hi va anar i, com ja s’ha dit, va negar que hi hagués advertències prèvies dels Estats Units sobre BPA. Encara més: va assegurar que pràcticament no hi havia col·laboració entre la UIFAND i els seus homòlegs dels nord-americans (FinCEN) i espanyols (Sepblac). La cooperació era molt limitada i se cenyia, segons l’exfiscal adjunt, a qüestions molt concretes i extremament definides per la legislació. El que no ha transcendit tant, o gens, és l’arrogància i ‘xuleria’ emprada per Fiñana. O la tibada d’orelles, per exemple, que li va haver de fer, metafòricament és clar, un dels copresidents de la comissió i portaveu liberal a la mateixa. A Josep Pintat les formes de Fiñana el van cansar. I no tan sols a Pintat: d’altres consellers també van lamentar l’actitud d’un home que no brilla per la seva feina a la UIFAND però sí pels seus dots per disparar amb bala. Els consellers assistents a la compareixença de dimecres asseguren, ells, que recordaran durant temps una de les frases que suposadament el cap de la unitat de prevenció del blanqueig hauria pronunciat: “Els miracles, a Lourdes”.   I és que Fiñana, diuen, portava molt ben estudiada la lliçó i no va voler cap mena d’incomoditat. La compareixença va durar quatre hores. I bona part d’aquests més de 240 minuts se’ls va passar el cap de la UIFAND parlant de generalitats del funcionament de l’organisme i, després, va entrar a exposar, sense donar detalls molt rellevants, els quatre casos que citava la FinCEN en la seva famosa nota del 10 de març. Amb més pèls i senyals que els altres casos va fer una relació de fets i de gestions realitzades en el cas dels veneçolans. És el seu tema estrella. El que ell va destapar mirant pàgines d’Internet. I amb el qual es pensava poder aportar a les arques de l’Estat gairebé dos-cents milions d’euros. Després van començar les preguntes parlamentàries. Moltes centrades en saber quines comunicacions hi havia hagut amb la FinCEN. Va tirar tantes pilotes fora com va poder. En moltes ocasions va assegurar que ja havia respost a les preguntes que se li plantejaven durant la seva exposició introductòria. Altres vegades enviava els consellers a consultar Internet. I els parlamentaris treien foc pels queixals. Pintat li va haver de recordar que estava compareixent davant una institució nacional i unes autoritats del país. I va haver d’abaixar una mica el to. Sense sortir-se del guió hauria assegurat que no hi va haver advertències sobre BPA i que pràcticament no hi havia contacte ni amb Sepblac ni amb la FinCEN. L’home, Fiñana, va fer-se pregar una mica quan li van demanar com era que ell havia certificat que les auditories i les mesures de prevenció de blanqueig adoptades pel banc ara intervingut eren correctes. Però no va tenir més remei que admetre que les certificacions les havia signat ell.   “Això ja ho he respost”, “això jo els ho he dit”, haurien estat algunes de les expressions usades pel representant del ministeri públic en excedència. Quan li van demanar sobre el document de l’ambaixada americana de l’agost del 2014 Fiñana hauria respost que en va tenir coneixement perquè des del ministeri d’Afers Exteriors, seguint els conductes habituals i formals, se li va donar trasllat. Però que, vaja, era un informe genèric al qual ell no va donar una especial transcendència. I que com a tal generalitat es va respondre. I ja gairebé al final hauria estat quan el conseller demòcrata Miquel Aleix li hauria demanat si la UIFAND estava en disposició de garantir que un cas com l’ocorregut a partir del 10 de març no es podria tornar a viure. Fiñana, evidentment, i després de parlar de si calen o no més mitjans a la unitat, va tornar a espolsar-se certa responsabilitat. Va explicar que hi ha països que estan molt pitjor després d’una ‘notice’ de la FinCEN i que un fet com aquest és imprevisible. I que qui vulgui garanties absolutes pot anar a Lourdes. “Els miracles, a Lourdes”, diuen exactament que va dir. Fiñana ‘on fire’. Fiñana amb tota la seva essència.