TV3 ha emès aquest diumenge a la nit un reportatge sobre l’herència de Maria Maestre amb una donació de 500.000 euros que fa dos mesos el bisbat va fer al Sant Hospital de la Seu com a excusa. A partir d’aquí s’explica d’on va sortir el gran patrimoni acumulat per Casa Molines i com ha acabat a mans de l’Església. L’arquebisbe d’Urgell i Copríncep d’Andorra, Joan-Enric Vives, intenta aclarir els “equívocs” que a parer seu hi ha hagut sobre l’herència de Maria Maestre.
Vives explica que “hem rebut una part (de l’herència) i encara en fundacions, i encara finalitzades”. Això vol dir que el patrimoni llegat tenia unes finalitats concretes. Per tant, “no podem fer el que volem”. Sobre el paper, s’havien de constituir dues fundacions, una que duria el nom de Joan Martí Alanis, de qui Maria Maestre era una profunda admiradora, i que es dedicaria a donar ajut a sacerdots jubilats, i una altra amb el nom de la difunta hereva que es dedicaria a la promoció, la cultura i la religió catòlica. Només consta que estigui en marxa aquesta segona. I encara.
Davant els micròfons de Televisió de Catalunya, Vives explica que Maria Maestre era “una gran creient, de sempre, amb un gran patrimoni. La família i ella el van saber conservar. Ha fet moltíssimes obres socials”. Es recorda, per exemple, la donació al comú d’Andorra la Vella dels terrenys que van servir per construir Jovial. “Va fer hereu el bisbat perquè el bisbat repartís tots els llegats”, esmenta també l’arquebisbe.
Als dos fills vius de l’hereva els va pertocar el 25% de tot el patrimoni en qualitat de legítima; i els dos marmessors -un capellà i un advocat- van percebre el 5%
Maria Maestre Mal no es va casar mai però com a mare soltera va adoptar tres fills. Dos encara viuen i un apareix al reportatge cobert i sense voler parlar a càmera. Assegura, però, que la seva mare era una dona freda, educada en una altra època i molt influenciada pels capellans de la Seu, amb els qual passava bona part del seu temps, del seu dia a dia. En aquest marc, els fills de Maria Maestre, que van rebre el 25% de l’herència corresponent a la legítima, creuen que l’Església es va aprofitar de l’hereva de Casa Molines.
En el reportatge s’insinua que gairebé una dècada després de la mort de la dona, es comença a treure l’entrellat de tot plegat. No s’esmenta, però, les grans polèmiques generades al tomb de la gestió de l’herència, de la qual els darrers mesos se n’ha venut un terreny al carrer Constitució d’Escaldes, actualment ocupat per un aparcament horitzontal a l’aire lliure. O el solar de la Borda Nova que l’Església va vendre inicialment a un inversor rus per quelcom més d’11 milions d’euros, un espai on finalment hi ha la previsió d’alçar-hi l’urbanització de luxe ‘The White Angel’.
Pel cap baix, i arran de la gestió de l’herència, els dos marmessors designats per Maria Maestre n’han sortit esquitxats. El vicari Joan Pujol va ser designat marmessor a títol personal, no pas pel seu càrrec eclesial, i va rebre el 5% de l’herència. Aquesta situació va enutjar tant Joan-Enric Vives que el va acabar ‘desterrant’ a Balaguer. L’altre marmessor, l’advocat Miquel Julià, també hauria percebut el 5% de l’herència. Aquesta circumstància ha suposat un trencament del despatx on està integrat Julià atès que com a mínim un dels socis (exsoci ja en aquest cas) entenia que aquell percentatge de l’herència era a repartir entre tots els membres del bufet.
Finalment, també hi va haver almenys un conflicte amb l’advocat Francesc Badia, a qui el bisbat va recórrer per tal d’estudiar jurídicament com s’havia d’actuar per ordenar tots els llegats percebuts i després no hi va haver acord amb els honoraris a percebre pel lletrat. Es va haver d’acudir a un sistema arbitral per arribar a una entesa.
Comentaris (5)