Els controls s’efectuen sobretot a parròquies altes i a l’entorn d’espais naturals o de muntanya que serien indrets que en altres moments no hi hauria cap problema perquè s’omplissin de gent traginant amunt i avall. Més encara amb una jornada que meteorològicament s’ha aixecat radiant. Però les circumstàncies epidemiològiques no permeten segons quines alegries aquests dies, aquestes setmanes. I és del tot cert que després de tres setmanes de reclusió cada vegada és major el nombre de persones, famílies, grups de temporers, que surten a la muntanya com si tal cosa.
D’aquí que amb els mitjans disponibles, policia, banders i també serveis de circulació estaran molt més atents. El Govern, tant via ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, com a través del portaveu i ministre de Finances, Eric Jover, ja van advertir aquest divendres que o s’és més estricte i conscient o caldrà aplicar altres mesures. I no hi ha cap altra sortida: decretar l’estat d’alarma.
En principi, aquesta decretació, que serveix per limitar els moviments de la població entre altres coses, hauria de tenir com a única finalitat -seria inconcebible que s’aprofiti per dur a terme altres pràctiques- el fet que es pugui passar a sancionar obertament i de forma important aquelles persones que de manera injustificada estiguin pel carrer. Els decrets actuals, al cap i a la fi, són recomanacions en base a les quals difícilment es pot multar o es poden dur a terme actuacions punitives.
Comentaris (6)