Els advocats del ‘cas BPA’ consideren que hi ha motius per expedientar els fiscals de la ‘fiscalada’

Vuit dels lletrats defensors de processats en la causa general del mediàtic afer avisen que “la separació de poders queda molt en entredit”

-
-
Els advocats defensors dels processats en la causa general del ‘cas BPA’ consideren que si es confirma que dos fiscals -el general, Alfons Alberca; i l’adjunt Borja Aguado- es van reunir amb consellers generals de la coalició governamental per demanar-los uns canvis molt concrets en el Codi de procediment penal hi hauria motius per expedientar els dos representants del ministeri públic. De fet, en la petició col·lectiva formulada davant el Consell Superior perquè s’apartin del judici del ‘cas BPA’ els dos integrants de l’acusació pública es demana no només que s’accepti la seva recusació sinó que se’ls obri una expedient disciplinari.

I tot plegat en el marc d’un clima, d’una situació, en què “la separació de poders queda molt entredit”. Més encara quan tot reiterant la confiança en el fiscal general, el portaveu del Govern, el ministre de Finances, Eric Jover, va considerar del tot normal que tothom es reuneixi amb qui vulgui, inclòs els fiscals amb parlamentaris dels grups de la majoria. Fins a vuit advocats defensors en la causa BPA -Josep Antoni Silvestre, Anna Solé, Salvador Capdevila, Toni Riestra, Toni Duró, Gemma Sansa, Adela Nieto i Judith Silvestre- han comparegut per donar força a la petició de recusació i per exigir que es respecti escrupolosament la llei.

Partint de la presumpció d’innocència, els lletrats han explicat que és la Llei del ministeri fiscal i el reglament del Consell General que estableixen com s’han de relacionar els poders públics, en aquest cas l’acusació pública i l’arc parlamentari. “Hi ha un garant” que ha de delimitar les relacions entre els poders de l’Estat. “Aquest garant és el síndic general”, ha explicat Anna Solé, que ha deixat entreveure que tot sembla indicar que en l’ocasió de l’intent de modificar el Codi de procediment penal a través d’esmenar la Llei de prevenció del blanqueig “s’ha saltat  aquest pas tan important”. Perquè sinó se l’hagués saltat, ha recordat Salvador Capdevila, “de ben segur Sindicatura hauria convocat tots els grups parlamentaris i no només els que tenen la majoria al Consell”.

Capdevila, justament, ha recordat que la Constitució configura l’Estat de dret i garanteix el principi de legalitat, que no vol dir res més que “tot s’ha de fer d’acord amb la llei i que tothom ha de respectar aquesta llei; i tothom vol dir tothom”, en una clara al·lusió a la fiscalia. “S’ha de ser més curós”, ha remarcat Josep Anton Silvestre, que ha convidat el Consell Superior de la Justícia a actuar d’acord amb la petició de recusació que s’ha formulat i el Consell General a “revisar els seus protocols” per comprovar si s’ha actuat d’acord amb la normativa vigent o no.

Josep Antoni Silvestre, Anna Solé, Salvador Capdevila, Toni Riestra, Toni Duró, Gemma Sansa, Adela Nieto i Judith Silvestre han comparegut per donar força a la petició de recusació

Els lletrats defensors, que han recordat que en tot cas actuen en nom dels seus clients i tot vetllant perquè es garanteixi escrupolosament el dret de la defensa, han explicat que en el marc del procés de recusació i de l’eventual expedient disciplinari que també se sol·licita que s’obri un cop s’apartin de la causa els dos fiscals, cada part podrà fer les seves al·legacions i exposar la seva posició i es podrà comprovar si s’han respectat els procediments establerts per la llei o no. Més enllà de la petició de recusació, els advocats no es plantegen ara per ara interposar cap querella criminal.

Ara, sí que és clar, en entendre dels defensors, que si es confirma que els fiscals van reunir-se amb els consellers de DA, Liberals i CC per demanar un canvi legislatiu, per sol·licitar una modificació legal “que els facilités la seva tasca”, Alberca i Aguado haurien pogut incórrer almenys en dues de les infraccions que preveu l’article 26 de la Llei del ministeri fiscal -valer-se de la seva posició de fiscal i fer-ho amb abús per afavorir certes causes davant l’administració- i aquest fet justificaria l’obertura dels expedients que se sol·liciten. Si es conclogués que aquestes il·legalitats es van cometre es podria decidir des de la suspensió temporal dels juristes immersos en el ministeri públic fins a l’apartament total i absolut de la carrera fiscal.

Els advocats, que els darrers dies han reformulat la petició de recusació del fiscal adjunt ara davant el fiscal general tot demanant-li, però, que s’abstingui de resoldre fins que el Consell Superior de la Justícia no decideixi sobre la seva pròpia recusació, han assegurat que d’entrada no hi hauria motius perquè s’ajornés més el reinici de la vista, perquè hi ha altres fiscals plenament habilitats. Consideren que després de tant temps s’ha de saber tota la veritat sense que hi hagi “cap tergiversació”. 

Si se li afegeix al que han qualificat com a “ingerència” de la fiscalia en el poder legislatiu el fet que el Govern, a través del seu portaveu, va avalar les relacions i els contactes suposadament fets, és evident, han remarcat els advocats que “la separació de poders queda molt en entredit”. En aquest sentit, i sense que s’hagi pres cap determinació al respecte, no es descarta la possibilitat de denunciar la situació davant d’òrgans internacionals. En qualsevol cas, i més casolanament, Silvestre ha deixat clar que “el senyor Eric Jover no coneix la llei. I hauria de conèixer-la i saber com es poden relacionar legalment els poders públics abans de parlar”, perquè no pot ser que un grup de consellers “que dóna suport al Govern del qual ell és portaveu” tracti directament amb el fiscal canvis legals. “El Consell General l’escullen els ciutadans; però el fiscal no”, ha sentenciat Silvestre.

Comentaris (8)

Trending