El que ha quedat clar que Marquina volia dir i ha dit és que aquelles persones que eventualment se sentin agreujades per l’excedència que hauria imposat l’entitat bancària posin en marxa les accions legals que creguin escaients per dirimir la situació i que quedi aclarida la situació. El portaveu governamental ha anat matisant el to de les seves paraules i ha deixat clar que “desconeixem de quin pacte exactament es tracta” o “no coneixem la situació ni que s’hagi subscrit”.
Les matisacions han vingut a partir de demanar-li al ministre si li semblava congruent que un eventual pacte empresarial o fins i tot la legislació en matèria laboral pogués vulnerar un dret reconegut a la Constitució com el del sufragi, en els vessants actiu i passiu. A limitar drets, evidentment, Marquina s’hi ha mostrat contrari. Però sobre el pacte, en deixar clar que “no tinc constància del detall”, també ha afirmat que “no li puc dir si és legal o és il·legal”.
És evident que Llei del codi de relacions laborals no avala el pacte en el sentit eventual que una empresa obligui un treballador a agafar una excedència si aquest vol concórrer a uns comicis. Ben al contrari, el que estableix la legislació és que un treballador que eventualment hagi estat elegit per a un càrrec públic té el dret de demanar una excedència i llavors l’empresa té l’obligació d’acordar-li.
Com s’ha dit, Marquina ha anat evolucionant la seva resposta fins a acabar afirmant que “el Govern no està ni avalant ni deixant d’avalar la situació” perquè “ni coneixement la situació ni sabem que s’hagi subscrit” cap mena d’acord obligat o sense obligació. En tot cas, l’empresa implicada, Crèdit Andorrà, ha declinat fer qualsevol comentari sobre aquesta qüestió tot i haver-li donat l’oportunitat d’explicar-se.
Comentaris (27)