Es vulgui o no, la ‘guerra’ entre Gili i Garcia (GG), Rosa Gili, la cònsol i candidata de la plataforma denominada Consens, que aglutina gilistes, independents, socialdemòcrates i concordis, i Anna Garcia, la cap de Cultura comunal que farta d’haver d’aguantar segons què ha decidit fer el salt a la política i encapçalar la llista demòcrata (amb independents, Acció i SDP). Quan Garcia va comunicar als cònsols la seva decisió, van saltar espurnes. L’explicació va acabar amb un intercanvi de retrets d’allò més bonic. I la situació no ha fet res més que empitjorar.
Garcia, Anna Garcia, va decidir, malgrat els consells inicials de part del seu entorn, que continuaria en el seu lloc de treball almenys fins que no arribi la campanya electoral. Però, manoi, la situació s’ha començat a desmarxar. Fonts properes als demòcrates han lamentat que Gili ha arraconat totalment a la cap de Cultura. Fins i tot en aquells projectes que Garcia, com a professional -controvertida també, que quedi clar, no per la professionalitat, sinó perquè els comportaments personals no convencen mai a tothom-, ha estat clau.
L’audiovisual ‘Les dones de les Escaldes’, per exemple, hauria estat un treball amb una forta incidència de Garcia. Doncs res de res. Ni a la presentació de l’acte ni una sola paraula durant la primera projecció. I així anar fent. No és la primera bastonada que hauria deixat anar la cònsol a la cap de Cultura. I la situació s’està posant d’allò més malament en l’entorn demòcrata. Un entorn que tampoc veu clara la ‘corona’ que Gili ha creat al comú al servei, aparent, del seu projecte polític.
SECRETÀRIA GENERAL O CAP DE CAMPANYA?
En tot cas, sí que hi ha quelcom que grinyola. El paper que estaria jugant la secretària general comunal, Sandra Tudó, que no s’amaga que treballa de ple -les xarxes socials mateix de Consens ho han fet evident- per a la candidatura de consens. Certament, Tudó és amiga personal de Gili, que per això la va fitxar quan va plegar Cerni Escalé, i al seu dia es va incorporar al comú com un càrrec de confiança, de relació especial. Però a diferència, per exemple, d’un assessor de comunicació, per posar un exemple, el rol del secretari general és molt més marcat.
Legalment no hi ha a priori, indiquen les fonts, cap vulneració. Èticament, hi és tota. I, a més, asseguren les fonts, el càrrec de secretari general és a dedicació total -no es dubta que Tudó faci el que li toca pel càrrec que ocupa- però també és obvi que és la persona que més ha de garantir que el procés electoral es compleix fil per randa. Que ha de liderar tot el procés burocràtic. I que el dia dels comicis haurà d’assegurar de la transparència i legitimitat de tot plegat. I és clar, indiquen les fonts, una aparença de neutralitat, com a mínim, hi hauria de ser. I hores d’ara de ben segur que Tudó no estaria massa en condicions de poder garantir la neutralitat aparent.
Comentaris (36)