El Sindicat de Policia (SIPA) té les hores comptades. Després de mesos debatent-se entre la vida i la mort, els afiliats del col·lectiu han acordat iniciar el procés de dissolució de l’organització sindical. El final d’un dels dos sindicats del cos de l’ordre -més jove que el Col·lectiu de Funcionaris de Policia (CFPA) però durant moltes temporades, per bé o per mal, més combatiu o, com a mínim, més sorollós- evidencia, segons diverses fonts, el desencantament que hi ha entre els uniformats.
El desencís que regna en un col·lectiu tradicionalment força reivindicatiu. No és això el que ha portat a tancar la barraca. Però sí que hi té molt a veure, segons diverses fonts. La fusió de SIPA i CFPA tampoc no ha acabat de quallar, encara que no es descarta que, ‘de facto’, sigui el que acabi passant. De fet, hi ha funcionaris que estan afiliats a totes dues organitzacions. Ara mateix, la principal diferència entre l’un i l’altre és que al CFPA s’hi poden incloure aquells treballadors públics que presten servei a la policia però no són uniformades (fonamentalment, aquelles que duen a terme tasques administratives).
En diverses ocasions, el sindicat liderat en el darrer tram per Carles Juan des de la presidència ha mirat de renovar la junta. I tots els intents han estat en va. Formalment, la manca de relleu és el que conduirà, gairebé amb tota probabilitat, a la desaparició d’un SIPA que, com el CFPA, durant la història del cos i de la seva vida sindical han acabat representant les dues grans corrents d’organització que tradicionalment s’han lligat al funcionament de la policia. No era el cas d’ara.
La bona sintonia entre comitès executius -curiosament, els dos màxims representants sindicals són companys d’unitat, el grup d’atestats- i les decisions que des de l’inici d’aquesta dècada han anat afectant els funcionaris -les retallades salarials aprovades i aplicades formalment el 2012 i la nova regulació en matèria de jubilació després- van fer convergir més que mai SIPA i CFPA.
Aquesta unió ja va portar a temptejar una fusió que no va reeixir i a poc a poc, i mentre el CFPA guanyava revolada gràcies a algunes accions judicials ben encaminades i exitoses, el SIPA es quedava enrere. La jubilació d’algun dels membres de l’executiva, la baixa laboral de llarga durada d’algun altre van deixar l’organització sindical en somort.
El fet que finalment s’hagi constatat la impossibilitat d’efectuar una renovació de càrrecs i també, la confirmació que cada cop hi ha menys suport -i sense afiliació no hi ha ingressos, i sense ingressos ben poques accions es poden dur a terme- han conduït el SIPA a un carrer sense sortida que l’han de dur en principi, i excepte alguna sorpresa no prevista ara i que seria d’utimíssima hora a la dissolució. Els associats ja hi han donat el vist-i-plau. I la direcció del sindicat té previst comunicar en breu els passos a seguir per fer efectiu el mandat de la massa que encara resta d’afiliats.
Comentaris