El joc dels disbarats de la plataforma esquiable viu l'enèsim capítol: Ensisa insisteix, del bracet d'un amic de la FIS, que és "necessària"

• Aprofitant el tràmit de la re-homologació de la pista de l'Avet, que s'ha avançat respecte del que era estrictament necessari, la societat promotora de la passarel·la escenifica un nou acte de suport al projecte calbonià
• El director de cursa de la Copa del Món del 2019 i alhora alt comandament de Soldeu-el Tarter insisteix de nou que la infraestructura és "imprescindible" per poder fer la prova... a l'Avet, però es torna a oblidar de l'Àliga
• Un homologador català de la Federació Internacional d'Esquí dóna el beneplàcit a la pista estrella de Soldeu al marge de les obres que ara s'inicien i també dóna suport a l'equipament que viu la primera fase
• La Batllia haurà de decidir en el marc de la demanda dels Viladomat contra la declaració d'interès nacional si pren declaració al president de la FIS perquè aclareixi tot el serial sobre la necessitat o l'exigència de l'obra

El joc d’interessos que suposa la construcció de la plataforma esquiable de Soldeu fa riure per no plorar. El serial de l’estiu ha viscut aquest divendres el penúltim capítol. L’últim dels últims va per llarg, encara. El director de cursa de la Copa del Món d’esquí alpí 2019 i un dels alts comandaments tècnics d’Ensisa, Jordi Pujol, ha escenificat la “necessitat” i el fet que la passarel·la és “imprescindible” per a la competició al costat de l’homologador de la Federació Internacional d’Esquí (FIS) Jordi Carbonell, que implícitament ha avalat les paraules de Pujol però mai no ha dit obertament que la plataforma sigui una exigència, sí que és “necessària”. Carbonell ha parlat de “salt qualitatiu important” o del fet que amb la infraestructura que s’ha començat a posar en marxa la pista de l’Avet disposarà d’una arribada “més còmoda per a tothom”. Pujol és un dels responsables més qualificats d’Ensisa. Esquiador olímpic a Calgary (1988) i Albertville (1992) amb el combinat espanyol, aquest home nascut a Camprodon el 1967 gaudeix d’un notable prestigi en el món de la neu i de l’esquí. I tiba de contactes. Carbonell n’és un. El mateix fa el conseller delegat i màxim accionista de Saetde, Joan Viladomat. Són, Ensisa i Saetde, els dos pols oposats en aquesta guerra fratricida. No obstant, no són pas els dos únics protagonistes. Ni els principals beneficiats. El Govern, d’una banda, i casa Calbó i Crèdit Andorrà, de l’altra, hi tenen molt a dir. Molt. Però la corda cada vegada està més tensada i ja no amenaça de trencar Grandvalira, que ja està trencat. L’enfrontament, amb l’executiu com a clar animador de la juguesca, està posant en risc la principal indústria econòmica del país. Les estacions catalanes, principalment, es freguen les mans veient com a Grandvalira es tiren els trastos pel cap i això està generant les tensions que genera. Carbonell s’ha desplaçat a Soldeu per dur a terme la re-homologació de la pista de l’Avet de cara a les properes proves que s’hi hagin de fer. Aquest pas cal fer-lo cada deu anys i tocava el mes de novembre. El procés s’ha avançat per evitar, en certa manera, que la qüestió de l’impacte ambiental que afecta la construcció de la plataforma estigui judicialitzada i pugui suposar un mal de cap. En principi, la re-homologació és un pas senzill i com ha avançat l’homologador de la FIS la pista estrella de Soldeu no tindrà problemes per superar-la. Per ara, és com si la plataforma no existís ni els treballs de moviments de terra no haguessin començat. Fins que no estiguin completament acabades les obres no s’haurà de fer una nova homologació. Llavors sí que caldrà veure l’impacte real de tot plegat. Ara per ara, segons Carbonell, no es té en compte i el que cal verificar durant la re-homologació és la seguretat de la pista o el desnivell i l’amplada, entre altres aspectes. En l’homologació d’aquest divendres, s’ha comprovat que s’ha guanyat desnivell per al gegant de la Copa d’Europa que se celebrarà l’any que ve, ja que s’han fet canvis en la sortida. Aquest element és positiu segons l’homologador de la FIS. La modificació de la terrassa de sortida permetrà disposar d’un parell o tres de portes més. Ha estat amb l’excusa d’aquesta re-homologació que Ensisa ha llançat un nou missatge per justificar la necessitat de la polèmica plataforma. Pujol ha remarcat que la futura nova infraestructura ha de suposar una major seguretat no només per als esquiadors “sinó també per als espectadors”, ja que amb les instal·lacions actuals hi ha un seguit de recomanacions “que no es complirien”, com per exemple qüestions relacionades amb les evacuacions. De fet, ha posat en relleu que després de les proves que es van fer el 2012, en les quals es va constatar que “l’espai era molt justet”, des de la FIS ja es va constatar que “calia fer” alguna cosa per millorar-lo ja que, en cas contrari, “no es podria fer” la Copa del Món. Però aquesta exigència no figura en l’adjudicació que la FIS va fer de la prova a Andorra. A Grandvalira. I a Ensisa. O, en tot cas, s’han canviat criteris a mig camí. Igual com el comú de Canillo fa uns anys va descartar el projecte privat de casa Calbó i avui n’ha esdevingut un dels principals avaladors, ara tot podria ser que la FIS també hagués canviat les regles del joc. Sembla complicat en un estament internacional del nivell de l’esmentat. Però mai no se sap. En tot cas, la federació s’haurà de mullar. En la seva demanda contra la concessió de la declaració d’interès nacional del projecte, la família Viladomat ha sol·licitat a la Batllia que es dedueixi testimoni, que es faci declarar, al president de la FIS per tal que es pronunciï sobre el cas, negre sobre blanc. I que l’estament internacional aporti tota la documentació relativa a la concessió a Andorra de la Copa del Món del 2019 per tal d’acreditar si la celebració de l’esmentada prova es va condicionar a l’existència de la plataforma o no es va acceptar. Les obres de construcció de la plataforma i de l’aparcament es troben ara com ara en la primera fase, en què s’està procedint a retirar la terra i la vegetació que posteriorment serà reinstal·lada al final de la construcció. Tal com ha remarcat tant el cap de maquinària d’Ensisa, Sebastià Plaza, com Pujol, els treballs han d’estar finalitzats a l’inici de la temporada 2018-2019 i, per aquest motiu, es treballarà “estiu i hivern” perquè es puguin complir aquests terminis. Sia com vulgui, és clar que el xou de Grandvalira està essent el serial de l’estiu. Un joc dels disbarats de tal calibre que ara mateix tothom sembla que ja hagi assumit amb la més plena normalitat que se n’ha anat en orris un dels projectes empresarials i de país amb més recorregut i transcendència internacional. ¿Algú està teixint ponts per evitar que trencament de Grandvalira? Gens ni mica. La pèrdua es dóna per feta. Ara el que compta, o almenys això és el que sembla, és veure qui la té més grossa. O més dura. Perquè amb aquesta història al final de tot plegat sembla que es tracti d’una aventura protagonitzada per (alguna més que altres) una bona colla de cara dures.

-amb informació i fotografia de l'Agència de Notícies d'Andorra-