El fitxatge de Carles Álvarez Marfany per part del Govern taronja suposa un míssil -les dimensions del qual caldrà veure en el futur immediat- en la línia de flotació d’Unió Laurediana (UL). Un dard enverinat per a alguns. Un moviment descol·locador per a d’altres. El líder de Demòcrates per Andorra (DA) i cap de l’executiu, Toni Martí, ha acudit al que serà nou ministre de Salut amb un doble objectiu: solventar la baixa de Rosa Ferrer en un departament complexe i, sobretot, acabar de ‘fondre’ la formació parroquialista. I a UL hi ha veus per a tot. Des d’una crítica encesa i molt dura vers el nou titular de la cartera sanitària a creure que el salt a l’arena política nacional és solament degut a l’amistat d’Álvarez Marfany amb el responsable d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, passant, justament, pel convenciment que té una bona part del partit lauredià que Martí, seguint una estratègia molt seva d’allò del divideix i venceràs, ho ha volgut acabar d’aplicar amb UL després d’haver fet ja diverses aproximacions durant la campanya per a les comunals.
Carles Álvarez Marfany ha participat aquest diumenge en un conegut hotel del carrer Prat de la Creu de la capital a una jornada de treball que el gabinet ministerial, els secretaris d’Estat i altres càrrecs de confiança de l’executiu demòcrata han dut a terme. Ja diumenge passat hi va haver una trobada similar, encara que molt més reduïda, i va ser justament on Toni Martí va fer pública a la resta de components del Govern que el farmacèutic lauredià s’incorporaria l’equip. Sota ‘l’eslògan’ de “donar un nou impuls al projecte”, els principals components de l’executiu han posat en comú projectes i informació. Des de l’evolució dels ingressos i les previsions econòmiques a curt i mitjà termini a d’altres variables. Álvarez Marfany ja hi ha assistit. Igual com la qui serà secretària d’Estat de Relacions Institucionals, Consol Naudí. Es dóna el cas, però, que cap dels dos ha jurat o promès el càrrec i, per tant, no tenen la deguda obligació legal d’haver de guardar la confidencialitat.
Qui també necessita un nou impuls i en són conscients la immensa majoria dels seus components és Unió Laurediana. La formació presidida avui per l’exconseller general liberal Carles Verdaguer ha sortit molt mal parada de les darreres eleccions comunals tot i que la derrota electoral fos molt ajustada. Segons algunes de les fonts consultades, perdre els comicis, però, pot acabar sent positiu. “Guanyar després del desgast sofert i vistes totes les coses que s’han fet malament o, com a mínim, que no s’han fet prou bé, l’únic que hauria comportat és que tot continués igual i que s’anés fent com sempre”, han assegurat les fonts, que no descarten que, segons com vagin les coses, la formació laurediana pugui acabar fins i tot desapareixent. L’organització és mínima. De fet, l’activitat política del partit no existeix més enllà de posar-se apunt per les conteses electorals quan toquen. Ni el fet que el principal líder de l’oposició sigui de Sant Julià i que a principi d’any UL i Liberals s’haguessin de posar les piles davant la cita de les generals no va servir per mantenir un treball constant quan ja se sabia que a final d’any hi hauria les comunals. Per tant, o es refunda el partit i se'l dota d'una estructura i d'un treball més necessari que mai per poder fer "una oposició digna i constructiva però contundent" o probablement aquells que vulguin continuar fent política passin directament a les files liberals integrats com un comitè parroquial "i ja està".
El mandat protagonitzat per Montserrat Gil i Manel Torrentallé ja havia comportat una fractura important dins d’UL. Hi ha tot un sector que hauria volgut una major contundència contra els cònsols. D’entrada, perquè consideraven que no seguien les directrius donades per la formació i no haurien rendit mai comptes per res. La qüestió dels sous ja va fer aixecar les primeres veus discordants. Que el marit de la llavors cònsol fos contractada per Naturlandia tampoc no va agradar gens. I aquest sector més crític creu que un cop el Tribunal de Comptes va fer públiques les seves consideracions respecte de l’ús de les targetes de crèdit era el moment per haver donat un cop de puny sobre la taula. I si no forçar una moció de censura, sí carregar sense embuts contra els cònsols. Consideren que el fet d’haver-los apartat de la possibilitat d’optar a la reelecció però no haver censurat amb fermesa i contundència la manera de fer dels cònsols els ha acabat passant factura. Tampoc la tria dels candidats i l’elaboració programàtica hauria sigut la millor possible.
Amb tot, i vista la divisió interna, la nafra que hi ha a UL, Toni Martí hi ha anat a posar el dit. I el fitxatge d’Álvarez Marfany en seria la conseqüència. Els darrers dies, el futur ministre s’ha donat de baixa d’UL -algunes fonts asseguren que també hauria plegat de DA com a militant, un extrem força improbable vist el pas que ha acabat acceptant-. Álvarez Marfany va presentar-se a les comunals del 2011 en què UL anava coalitzada amb Demòcrates. I qui seria conseller de l’àrea social sempre va ser vist com dels dos o tres membres de quota taronja dins la majoria. De fet, va arribar a presidir el comitè parroquial de DA. Però ningú no oblida la seva forta vinculació liberal laurediana. A banda dels seus vincles familiars (Miquel Álvarez Marfany, germà seu, va ser subsíndic i ministre amb Forné), el propi Carles va presidir durant molts anys la Mútua Elèctrica, tot un símbol del poder d’UL a Sant Julià. O almenys així és vist de portes en fora. Perquè el que és clar és que altres famílies nobles lauredianes també tenen un bon paquet accionarial de la mútua i no són pas ni d’UL ni del ‘bàndol Pintat’.
Sia com vulgui, el que sembla clar és que UL s’ha despintat una mica. S’està destenyint per moments. I Toni Martí, analista polític, animal polític, expert en crear escletxes on no hi són, o en fer-les més frondoses on ja hi comencen a ser, s’ha imposat com un dels reptes polítics per aquest curs, acabar de fer taronja Sant Julià. La jugada amb Laurèdia en Comú no li ha sortit del tot malament i ara ho vol acabar de consolidar. Si aconsegueix posar ordre en el poti poti que inicialment suposa la llista liderada per Josep Miquel Vila i Julià Call tindrà molt de guanyat. I de poti pot Martí hi entén una estona llarga. DA és el mateix però a l’engròs.