En principi, tant la fiscalia com l’acusació particular exercida per la representació lletrada designada per la família de la víctima sol·liciten catorze anys de presó pel processat acusat de ser l’autor de la suposada ganivetada mortal, un resident peruà que llavors tenia 26 anys i que va estar vuit mesos a la presó arran d’aquell succés. Des de llavors, i que consti per ara, no ha tingut mai més cap problema i ha refet la seva vida amb tanta normalitat com ha sabut i pogut. Justament, la plena i normal reinserció en la societat que ha dut a terme l’home, sumat amb el retard amb què es jutja la causa, és un dels elements que poden anar en contra dels acusadors. Això i, és clar, les circumstàncies de la batussa, que no són tan clares com podia semblar d’entrada.
El malaurat succés va tenir lloc la matinada del 22 de setembre del 2011 en les immediacions d’una gasolinera de Santa Coloma, les càmeres de la qual van gravar part de la baralla
La baralla mortal va succeir la matinada del 21 al 22 de setembre del 2011 -eren pels volts de les 3 de la matinada- en la gasolinera Esso de Santa Coloma, a l’avinguda d’Enclar. Dos nois peruans i les seves parelles es van aturar a la benzinera. Poc després s’hi va aturar un altre vehicle conduït per un jove andorrà (llavors tenia 24 anys) i amb el malaurat Pereiras d’acompanyant. L’alcohol, com a mínim, va fer efervescència en aquests dos darrers almenys i entre una cosa i l’altra i molt probablement uns comentaris de naturalesa racista es va encendre el foc d’una discussió que va passar de les paraules a les mans.
En un moment de la baralla física el noi andorrà es va dirigir a l’automòbil de la seva propietat i en va treure un ganivet. I aquí va començar el mal de tot plegat. Pereiras, que llavors tenia 36 anys, es va apoderar de la navalla i la va començar a brandar vers els dos nois peruans, que es van treure la roba, almenys una part de cintura en amunt, per tal de fer amb ella com una mena d’element de protecció (acabarien amb ferides a les mans, almenys). Bona part de la batussa va quedar registrada per les càmeres de vídeo-vigilància de l’estació de servei. Les imatges es van incorporar al sumari.
En el ‘fragor de la batalla’, alguns dels participants, almenys qui acabaria morint i l’acusat de l’homicidi, van anar a parar al terra, ja fora de l’angle de captació de les càmeres, de fet, a la voravia pràcticament davant de la Borda Mateu. El ganivet també va anar per terra i va canviar de mans un, dos cops. Tot això s’haurà d’analitzar durant la vista oral. Perquè aquesta és una de les claus de volta de tot plegat. ¿Va ser l’acusat, esquerrà, qui va clavar el ganivet en les proximitats del cor de Pereiras o va ser aquest que intentant retenir l’arma va fer un gest cap a si mateix que el va punxar suficientment com per provocar-li la mort?
Hi ha com a mínim quatre informes que estudien aquest moment. Tots amb versions diferents, amb matisos diferents. De fet, dos dels estudis forenses, els oficials, es contradiuen entre ells. El primer, fet per una forense auxiliar del departament de medicina legal, no deixava dubta que el ganivet l’havia clavat l’acusat. El segon informe, elaborat per la cap del departament, ara ja jubilada, modificava les apreciacions inicials per acabar concloent que l’acció de la punxada era no voluntària o accidental, abonant així la tesi de la defensa, que manté que va ser la víctima mateix que es va clavar el ganivet sense voler en plena batussa.
Hi ha com a mínim quatre informes de naturalesa forense i pericial que, amb diferències notables, analitzen el moment de la ganivetada mortal
Amb aquest argumentari, la defensa de l’acusat en demana l’absolució, mentre que les acusacions, la pública i la particular, sol·liciten catorze anys de reclusió pel delicte principal d’homicidi. I és que en la vista que està prevista per aquests dilluns i dimarts vinents també es jutja el segon resident peruà implicat en la baralla, processat per un delicte menor de maltractament greu, i l’home que va decidir posar la navalla en joc, a qui se li atribueixen tot un seguit de delictes, inclosos el port il·legal d’arma i la conducció sota els efectes de l’alcohol.
El succés, que durant anys s’ha vist envoltat d’altres casos judicials paral·lels per fets que es van desprendre de la batussa principal, va consternar fortament el Principat i també el municipi gallec on vivia la víctima. I és que l’home, que durant anys s’havia estat a Andorra, aquell setembre del 2011 feia un parell de dies que havia arribat al país a visitar els seus pares que, casualment, vivien a poca distància de la gasolinera on es va desencadenar la baralla mortal.
Comentaris (5)