I és que la instrucció de la causa s’ha alentit de forma molt important els darrers temps, amb la tramitació d’unes comissions rogatòries a Espanya per tal de poder conèixer el parer, el testimoni, de tot un seguit d’empresaris de l’Estat veí que haurien participat en la compravenda de materials per a l’adequació d’aquells camps de futbol que estan en l’ull de l’huracà, especialment gespa artificial. De moment no hi ha resposta de les autoritats judicials veïnes i García ja fa mig any llarg que està a la Comella.
La decisió del TC i de la instructora no tenen res a veure ni tenen una connexió directa. Però sí que, al final, s´n vasos comunicants. Entre altres coses perquè la decisió que el Constitucional ha acceptat estudiar comportava la petició explícita d’alliberar de manera provisional i immediata l’exdirigent federatiu. També ben aviat s’hauran de pronunciar els tribunals sobre la situació de l’exsecretari general de la FAF Tomàs Gea. En aquest cas, el dirigent futbolístic està en arrest domiciliari sota control monitoritzat.
Aquesta situació no es pot allargar ‘in eternum’ i els responsables judicials hauran de decidir entre torna a enviar, si ho creuen escaient, Gea a la presó si considera que hi ha elements per fer-ho que l’estat de salut de l’home ha millorat suficientment, o, el més probable, és que es dicti una llibertat provisional, òbviament amb càrrecs, acompanyada d’alguna mesura cautelar. Es dóna per fet que tant en el cas de García com en el de Gea, de quedar provisionalment lliures se’ls dictarà una ordre d’allunyament respecte de les instal·lacions de la federació, com al seu dia ja es va fer amb l’expresident de la FAF Víctor Santos.
Comentaris (3)