El TC ha admès recentment un recurs d’empara presentat pels germans Higini i Ramon Cierco, màxims accionistes de BPA fins a la seva nacionalització, en què es posen de manifest tot un seguit de greuges que ara el tribunal passarà a examinar. El recurs d’empara té a veure amb la petició que els ara recurrents van fer fa més de dos anys a l’AREB per tal que els facilités un seguit de documentació i informació sobre el procés d’intervenció i nacionalització de BPA per poder-se defensar.
L’AREB s’hi va negar en rodó aferrant-se a la presumpta confidencialitat que, teòricament, la llei 8/2015 més coneguda com ‘llei BPA’ o ‘llei de l’AREB’, avala. La Batllia, però, va donar la raó posteriorment als germans Cierco i obligava a l’agència estatal a lliurar tot un seguit d’informació que no afectés a tercers. Més tard, la sala administrativa del Tribunal Superior va tornar a emparar els arguments que havia posat sobre la taula l’organisme dirigit per Albert Hinojosa.
Ara li tocarà al Tribunal Constitucional pronunciar-se. I haurà d’avaluar si la ‘llei BPA’ vulnera diversos principis o drets constitucionals com, per exemple, la seguretat jurídica i la no retroactivitat o l’arbitrarietat i, també, si es vulnera el dret a defensa dels recurrents i el dret a la igualtat d’armes. En certa manera, el recurs admès pel TC es divideix en tres grans blocs: la retroactivitat amb què s’ha estat aplicant la norma; el greuge patrimonial que ha suposat als recurrents i que, en canvi, salva de tot els accionistes minoritaris de BPA; i la manca d’informació.
Elements a 'mirar'
El TC haurà d’avaluar, per exemple, si una llei aprovada 23 dies després de la intervenció de BPA és normal que avali, per se, tot un seguit de decisions adoptades amb anterioritat i que, la norma, estableixi sí o sí, com adequades tot i no estar previstes amb anterioritat a l’ordenament jurídic. O si és normal que una llei que suposadament pretén ser la transposició d’una directiva europea arran de l’Acord monetari, s’ha d’acabar dissenyant per al cas concret de la intervenció d’una entitat bancària.
L’Alt tribunal també haurà d’analitzar si s’adequa a la Constitució que sense preveure-ho altres lleis generals com la relativa a les fallides, la ‘llei BPA’ estableixi un instrument de recapitalització que, a més, imposa càrregues només als accionistes majoritaris d’una societat, i clarament, de BPA i, en canvi, en deixa fora d’altres socis, amb una forquilla que en cap cas havia previst mai Europa. La directiva comunitària, alhora, deixa clar que la informació s’ha de facilitar amb escreix a les persones -físiques o jurídiques- concernides, com considerarien els recurrents que són. I que no hi ha confidencialitat que valgui quan ets afectat en un procés.
Comentaris (1)