En virtut de l’acord que veurà la llum aquesta tarda, Saetde farà una inversió immediata d’uns sis milions d’euros. Una part d’aquesta aportació anirà a millorar el Funicamp, tant el giny pròpiament com les instal·lacions que l’acullen. S’hi posaran més cabines i s’ampliarà la zona de recepció. En aquest marc, i dins el pacte que s’ha de validar en qüestió d’hores, s’autoritza l’allargament del telecadira del pla de les Pedres, les obres del qual s’iniciaran ben aviat però és molt poc probable que estiguin llestes abans de l’inici de la temporada. Aquests darrers treballs permetran ‘obrir’ un nou accés al domini de Grandvalira sector Saetde a l’altura del Peretol.
Amb tot, i com a contrapartida a la injecció econòmica, Saetde podrà invertir als terrenys de Concòrdia. Durant la sessió de comú s’haurà de desvetllar la forma jurídica que s’usa o s’usarà per poder donar cobertura legal a tot plegat. A banda de tot plegat, i al marge del conveni que s’ha d’aprovar aquest dijous, hi ha la qüestió de la concessió. Els màxims accionistes de Saetde, la família Viladomat, fa temps que demanen un allargament dels terminis, que en el millor del casos s’esgoten el 2037. I, en el pitjor escenari, el 2039. Però per continuar invertint, el soci privat i majoritari de la societat explotadora vol més temps.
La corporació aprova aquest dijous un conveni com a preàmbul d’un concurs que queda ara per ara al marge de l’acord d’intencions que suposarà una inversió d’uns sis milions d’euros
Segons les fonts consultades, s’han encomanat tres informes jurídics. Tots tres, amb matisos, vindrien a avalar interpretacions que permetrien allargar de facto la concessió força més anys més enllà del 2037 o el 2039. La concessió va començar a comptar, segons s’interpreti, el 1967 o el 1969 i era per setanta anys. Però mentre hi va haver el conflicte dels terrenys de Concòrdia vigent, plet que judicialment no es va resoldre fins al 2001, es podria defensar jurídicament que Saetde no va poder fer efectiva plenament i realment la concessió, amb la qual cosa es podria arribar a defensar que els setanta anys comencessin a comptar a partir del 2001.
Però com que prèviament ja s’havia usat parcialment bona part de la concessió, que es restés un temps, que podrien ser una vintena d’anys. Així, la concessió, amb aquesta interpretació, es podria estirar fins, aproximadament, el 2050 sense necessitat de concurs. En els seus informes, però, els juristes remarquen que això és una interpretació que pot ser objecte a canvis perquè n’hi poden haver d’altres, i mantenen que el que dóna més seguretat jurídica, ja no només al comú, si no especialment a la societat, és un nou concurs. I això serà el que s’acabarà fent.
Quan i com s’ha de veure. Les fonts consultades han assegurat que en un termini de mig any es podria arribar a convocar el concurs. I que tot indica que Saetde s’hi presentaria. De fet, l’objectiu seria que l’actual societat explotadora pogués renovar i ampliar el termini de la concessió. El com no se sap, però el quid de la qüestió de tot plegat passa pels actius que la societat té en la zona concessionada.
La muntanya és comunal. Els ginys, no. Per tant, qualsevol altra concursant hauria de pagar a valor de mercat a Saetde tots els actius que la societat té en terreny de concessió. I la societat estaria obligada a desprendre’s dels actius sempre que hi hagués un postulant millor. Les fonts consultades no han pogut establir quin seria el valor dels actius que actualment té Saetde, però la xifra és milionària. Per tant, un fre per a qualsevol possible nou concessionari. I una garantia que Saetde, en cas d’haver de marxar, ho faria amb les butxaques més o menys plenes.
Comentaris