L’esmentat tribunal eclesiàstic, constituït seguint les instruccions de la Congregació per a la Doctrina de la Fe de Roma, ha suspès per al ministeri públic els disset investigats, als quals cal afegir dues dones laiques. Tots plegats haurien “compartit unes teories i unes conductes presumiblement de caràcter pseudomístic, fruit de les idees extravagants inculcades” pel fundador de l’esmentat grup religiós. Entre altres coses haurien considerat que el sexe no és pecat.
Sia com vulgui, i seguint les directives del Sant Pare, el tribunal canònic hauria suspès els clergues, que es reparteixen entre cinc diòcesis: Barcelona, Vic, Lleida, Tarragona i Urgell, de les seves funcions públiques. Aquest detall, la diferència entre pública i privada, ha fet que alguns bisbats, com el d’Urgell, no hagin apartat els capellans del tot. Sí ho han fet l’arquebisbat de Barcelona, que és el que va instar la suspensió de l’associació religiosa conflictiva, i el bisbat de Vic, que ha assumit la investigació.
En canvi, Urgell, Lleida i Tarragona mantenen els capellans implicats en, almenys, al davant d’algunes de les funcions que duien a terme abans que se’ls investigués de manera oficial. “En aquest moment cal esperar les decisions que vagi prenent el tribunal canònic i preservar el dret a la bona fama i a la presumpció d’innocència de tots els implicats”.
Totes les diòcesis han coincidit a manifestar que “si aquest procés canònic portés a descobrir indicis fonamentats de responsabilitat penal en l’àmbit civil, immediatament serien posats en coneixement de les autoritats judicials”. A nivell canònic, la sanció més greu que es podria arribar a imposar seria l’expulsió de la carrera religiosa d’aquells que el tribunal arribés a concloure que aquella sanció s’esqueia.