La fundació de Meritxell, per ara, no s’ha posicionat de cap manera més enllà de mirar de recol·locar l’educadora per tal de fer abaixar el suflé. Però no hi ha cap més decisió adoptada. Segons les fonts oficials d’aquesta institució consultades, l’únic que s’està fent es recopilar informació de totes les parts implicades per mirar de saber exactament què és el que va passar. I una vegada s’hagi fet aquesta recopilació de dades, s’analitzaran i, si cal, s’actuarà en conseqüència.
També els darrers dies hi està havent múltiples contactes entre la delegació de l’ensenyament, la direcció del centre, la pròpia fundació i la noia implicada, a qui hauria agafat en certa manera de sorpresa la dimensió que va agafar la seva denúncia a través de les xarxes socials -de la qual se’n va fer ressò l’Altaveu- encara que posteriorment va suprimir les gravacions que havia efectuat. I que segons ella mateixa va exposar, era la segona vegada que feia atès que ja hi havia hagut un altre episodi similar.
La jove educadora es considerava discriminada pel docent, que li recriminava que portés el mocador palestí i, fins i tot, li hauria retret que alguna vegada s’hagués presentat vestida amb una samarreta del Marroc. Per a la col·laboradora educativa es tracta d’un comportament racista i sionista del docent cap a ella. Amb alguns episodis de certa violència dialèctica entre ells, tots dos adults però amb força diferència d’edat. En alguna ocasió, alguna de les paraules haurien transcendit davant dels alumnes.
Amb tot, una part de les famílies dels escolars del centre francès de Sant Julià es van posar sense pal·liatius al costat del mestre i també el col·lectiu de col·laboradores educatives que exerceixen a la parròquia laurediana van voler deixar clar que l’educadora en qüestió no era una col·laboradora ‘ordinària’ si no que estava contractada per la Fundació Privada Nostra Senyora de Meritxell amb tota la connotació, bona i menys bona, que tingués aquesta circumstància.