Entrant en detall, durant el curs 2024-2025 -i aplicant el nou decret que estableix un tractament diferenciat per als indicis compatibles amb situacions d'assetjament i els casos confirmats-, hi va haver 48 indicis d’assetjament escolar, dels quals 23 van ser al sistema andorrà, 17 a l’espanyol i 7 al francès, i el context en què succeeixen més casos és a la segona ensenyança. D’aquests, hi va haver set casos que es va confirmar que es tractava d’assetjament escolar, sis dels quals es van produir al sistema andorrà i un al francès. Pel que fa a la tipologia, Duró ha detallat que hi va haver un cas d’exclusió social, un de verbal, tres de físic i verbal, un de verbal i ciberassetjament i un que presentava tots els tipus anteriors.
Des d’Educació, però s’ha volgut ressaltar que tot i que la xifra ha de disminuir, “els resultats no són negatius, perquè comparats amb el gruix d’alumnat (10.000 aproximadament) són baixos”, ha dit Duró tot subratllant que davant la detecció de qualsevol indici o sospita, la direcció del centre educatiu activa immediatament el protocol. Aquesta intervenció precoç davant els primers senyals permet activar el pla d’intervenció de forma àgil fet que resulta crucial per reduir el risc per a l'alumnat implicat i garantir un clima escolar i de convivència favorable.
Així mateix, aquesta intervenció precoç es reforça facilitant als centres escolars activitats relacionades amb la prevenció de l’assetjament com tallers a primera i segona ensenyança en els que la participació ha estat de 1.211 alumnes i 1.569 alumnes respectivament. Pel que fa al segon cicle de segona ensenyança i batxillerat, s’ha optat per formats més dinàmics com obres de teatre i debats.
ABSENTISME
El secretari d’Estat d’Educació també ha informat que la Comissió de seguiment de l’absentisme escolar ha acordat reforçar l’autonomia de centre implicant-los directament en la gestió dels casos d’absentisme independentment de la seva tipologia. A més, ha pactat incloure el càlcul de l’índex i de la taxa d’absentisme per ampliar el tractament de les dades i per tal homologar els processos al context internacional. El curs 2024-2025 es van notificar 55 casos d’absentisme parcial greu i crònic, deu menys que el curs passat. Aquesta reducció es deu a la modificació del decret que elevava el llindar d’absència per assistència al metge o per ser esportista d’alt rendiment, la qual cosa suggereix un impacte positiu de les noves mesures i del reforç de l’autonomia dels centres en la gestió dels casos.
D’aquests casos, 17 van tenir lloc entre alumnes de primera ensenyança (nou nens i sis nenes), una casuística que fa que des d’Educació s’estigui “en una especial alerta”, ja que es tracta d’alumnes que tenen “una menor autonomia” i que, per tant, sigui responsabilitat de les famílies aquestes absències. En aquests casos, s'activa el ministeri d’Afers Socials per poder atacar la possible problemàtica familiar que hi pugui estar al darrere. Els altres 37 casos van tenir lloc a segona ensenyança, 24 dels quals entre nois i tretze entre noies. En aquest cas “els factors” són diferents a la primera ensenyança, ja que es tracta d’alumnes autònoms i pot pesar la decisió de l'alumne de fer, per exemple “fer campana”. Entrant més al detall de les causes, Bardina ha subratllat que poden ser “moltíssimes” i ha posat com a exemple casos de famílies que marxin del país i no comuniquin la baixa o situacions més greus i més complicades d'atacar. “Un dels objectius és reduir el crònic, ja que indica més problemàtiques i és més sever”, ha subratllat Bardina.
Comentaris (2)