Educació i Consum comencen a rebre queixes del suposat deficient sistema universitari en línia

Un dels laments més evidents -i es dona per exemple en estudis de nutrició i psicologia a la Universitat Carlemany- és que es promocionen formacions reconegudes a Andorra com si donessin drets a països com Espanya quan no acaba sent cert

La immensa majoria d'estudiants en línia són espanyols o d'Amèrica Llatina, en algun cas.
La immensa majoria d'estudiants en línia són espanyols o d'Amèrica Llatina, en algun cas. ARXIU

El ministeri d’Educació i el departament de Consum, i també, per exemple, l’agència que vetlla per la qualitat educativa (AQUA) han començat a rebre les primeres queixes d’estudiants d’algunes de les moltes universitats que operen en línia des del país. Hi ha queixes pel deficient nivell docent que suposadament ofereixen algun d’aquests centres. O les dificultats administratives que hi ha per poder aclarir dubtes i altres. Però, sobretot, el que està generant més malestar és que es doni per fet i es publiciti que s’ofereixen formacions reconegudes a Andorra com si obrissin drets o possibilitats en altres països. I no sempre és així per molt màrqueting i publicitat que es faci.

Com ha pogut constatar l’Altaveu -amb documents inclosos- queixes que han arribat a Educació o a Consum o a l’AQUA o a les tres institucions procedeixen d’estudiants de la Universitat Carlemany. Els estudis de nutrició i els de psicologia són dos dels que acumulen més decepcions. Es pot veure a través de les xarxes socials i els comentaris que hi fan estudiants -contrarestats després per missatges modelats des dels centres- però, sobretot, ara ja hi ha queixes formalitzades. I que posen en dubte les bones praxis dels centres. O, en aquest cas, de la Carlemany.

És obvi que la immensa majoria d’estudiants inscrits en dita universitat -com els de la majoria de centres que han aterrat al país amb més o menys acreditació- no són del país ni pretenen a partir de la formació obtinguda en línia exercir al Principat. Per tant, és fàcil d’entendre que un bàtxelor en psicologia no obre la porta a poder exercir com a psicòleg clínic a Espanya, que és d’on procedeixen molts estudiants. S’han de fer homologacions, ampliacions d’estudis -perquè es necessiten més crèdits…- i, en definitiva, una llarga llista de maldecaps.

“En el fons, si Andorra com a país no posa fre a aquestes pràctiques, el que acabarà passant no és que afecti a la reputació d’una o una altra universitat, si no que el que es desacreditarà serà el conjunt de tot un sistema educatiu universitari estatal i la imatge que Andorra és un cau d’empreses que actuen amb mala praxi”

A la primera promoció, asseguren persones que s’han trobat amb aquestes situacions, els va agafar per sorpresa. Però la segona ja va avançar una mica advertida i s’ha posat pressió respecte els òrgans de direcció de la universitat. Amb tot, com que les dificultats no s’han resolt, hi ha hagut alumnes que finalment han decidit actuar i ‘denunciar’ els fets davant les autoritats competents. També en el cas de la formació de nutrició, que segons les fonts, també s’anunciava amb una acreditació que resulta que, a priori, no té. En això ja hi estaria treballant el ministeri.

“En el fons, si Andorra com a país no posa fre a aquestes pràctiques, el que acabarà passant no és que afecti a la reputació d’una o una altra universitat, si no que el que es desacreditarà serà el conjunt de tot un sistema educatiu universitari estatal i la imatge que Andorra és un cau d’empreses que actuen amb mala praxi”, afirmen fonts consultades que recorden que el fet de l’equiparació de títols només és un dels handicaps que s’han detectat i que s’han posat en coneixement de les autoritats.

Qüestions com les tarifes i les taxes, i l’ús suposadament abusiu que se’n fa, també han estat motiu de queixa. De fet, en algun cas l’organització i coordinació dels estudiants, ha servit per evitar increments que s’han considerat desmesurats del preu dels crèdits. Expliquen els estudiants que en algun cas la lletra petita de les matrícules més o menys ho possibilitava. Però que eren increments desorbitats, entenien. Com les taxes que es cobren, per exemple, per la postil·la de l’Haia. Tot plegat es considera fora de lloc i s’ha posat en coneixement de les autoritats per tal que avaluïn si, en aquest cas per exemple, la Universitat Carlemany, està procedint de forma adequada.

Comentaris (13)

Trending