La darrera vaga al sistema educatiu francès va deixar fins a 1.700 alumnes sense classes. En aquesta ocasió, i gairebé a petició de la ministra d’Educació, Ester Vilarrubla, i de les associacions de mares i pares, s’ha decidit fer una manifestació, o concentració, en plena avinguda Meritxell. Han acudit una cinquantena de professors, bastants menys que els qui van seguir la vaga l’últim dia. El portaveu dels docents de primària, Christophe Noguer, ha assenyalat que és complicat valorar l’èxit que ha tingut la mobilització.
Malgrat això, ha explicat que “nosaltres tenim la responsabilitat d’organitzar la mobilització”. Aquesta és una alternativa a la vaga que, a més d’afectar els alumnes, fa perdre un dia de sou al professorat. Amb tot, més d’un ha decidit no acudir al seu centre per impartir les classes. Es desconeix el número exacte, però Noguer ha assenyalat que “no hi ha cap escola que hagi tancat i a tot arreu s’ha pogut acollir els alumnes”.
Per tant, i malgrat el malestar que s’ha mostrat des del professorat les últimes setmanes, es pot dir que l’adhesió a les manifestacions de rebuig comença a seguir una tendència a la baixa. De cara a futures mobilitzacions, però, es té encara certa incertesa. Noguer ha explicat que venen donades per l’interès sindical a França i és des d’allà des d’on es fa la crida inicial. “A partir d’aquí, nosaltres ens adaptem i ens concentrarem de nou perquè no volem aquest projecte”, ha indicat el portaveu. Del format tampoc no hi ha res decidit, caldrà valorar quina és la fórmula que rep més acceptació i que és més seguida pels educadors. “Aquest dimarts nosaltres no hem cridat com l’última vegada a una vaga forta i potent, sinó que hem deixat la llibertat a tothom per decidir la seva manera de manifestar-se, i valorarem quina és la situació per veure quina crida fem”.
Així mateix, Noguer ha recordat que el motiu de la mobilització és el projecte de reforma de les pensions que es prepara des del govern francès. Ha explicat que es troben amb l’obligació d’haver de treballar durant 43 anys per poder tenir una pensió completa, “això significa que pots continuar donant classes amb 69 o 70 anys, i no crec que tinguem les condicions de salut i d’energia per poder fer la professió com cal i com es mereixen els alumnes”. A tot arreu de França ha indicat Noguer que el rebuig és força elevat de cara a aquest projecte, “crec que políticament s’està valorant quina és la força de la mobilització”. Fins i tot, ha remarcat que al Parlament francès hi ha aliats del govern que “comencen a pensar que potser no calia aquesta reforma ara, que no és massa justa i que no s’ha treballat bé”.