“Com a pare no he tingut cap problema. Sempre hem tingut un retorn sobre els esdeveniments que hi ha hagut, també sobre les últimes baralles a l’interior i l’exterior de l’escola”, diu un progenitor d’un alumne de dotze anys. Considera que en aquests últims casos –dues baralles ocorregudes fa dues setmanes– “el Lycée va respondre, va actuar directament”. “Els nostres fills”, afegeix, “no es van alarmar per aquests fets. En van sentir a parlar, però no hi va haver un retorn que fos una cosa alarmant, que crees rebombori. De fet, els pares en vam ser sabedors dos dies després dels fets, quan el Lycée ens va enviar una nota dient que havien actuat, que hi estan al darrere, fent seguiment”. “És un centre segur malgrat la imatge que es pugui tenir des de fora”, resumeix.
Moltes famílies no són coneixedores de tot el que passa al centre perquè la gravetat dels fets sovint no és tan rellevant per fer-los circular de conversa en conversa (entre pares, entre pares i fills…). “Estic al corrent de la baralla que hi va haver fa uns dies, però no sé si ha passat res més. Si hi ha algun incident de certa gravetat, sempre ens n’informen”, diu un altre pare, que sosté que la resposta del centre és “correcta”. Aprova, de fet, la intensificació de la vigilància que ha anunciat el Lycée per “evitar aquestes situacions”. “Està bé invertir en més mitjans”. Aquest pare, que té escolaritzat un fill de dotze anys, desconeix el cas de la professora embriagada, però diu: “Si han pres una solució, estic satisfet. La qüestió és que si van sorgint problemes, els vagin resolent”.
Una mare situa les baralles que han transcendit en el marc de la normalitat: “Fa anys que el meu fill va al Lycée i històries d’aquestes n’hi ha a tots els centres, casos isolats”. Si es fa una comparativa amb anys anteriors, “la valoració de l’escola no ha canviat”. “Sempre hi ha algun pare crític…”, assenyala. “Una altra cosa serà l’opinió de les famílies dels alumnes implicats”, reconeix. “De moment, el Lycée és segur”. Un pare que fa temps per entrar en una reunió amb la seva filla fa veure que la seva dona és d’una opinió més nostàlgica i crítica: “Abans tot era millor”. “Jo no tinc informació sobre el que passa, però puc dir que la meva esposa em comenta que ‘el Lycée ja no és el que era’”, explica.
Una altra progenitora apunta que la majoria dels fets succeïts al centre els ha conegut llegint la premsa. “No trobo que hi hagi més conflictivitat que abans. L’ambient no ha empitjorat. Treballo a l’Escola Andorrana i sempre hi ha coses, joves n’hi ha a tot arreu”, diu. I destaca que “ara tot està més controlat i més a la vista, més exposat, cosa que està molt bé. Que s’exposi de seguida permet que tot se solucioni amb més rapidesa”. “Em sento acompanyada per l’escola. Si hi ha alguna cosa, sempre me n’han fet partícip”, afegeix.
No totes les opinions, però, són positives o de calma vigilant. Una mare diu clarament que no està satisfeta amb la seguretat: “Sempre passa alguna cosa entre els alumnes. El nostre fill potser no és un àngel, però quan està amb altres companys es deixa influenciar i canvia d’actitud”. Aquesta mare vol canviar el seu fill –de dotze anys– de classe des d’ara fins a finals de curs. I l’any vinent té clar que el durà a un altre col·legi: “No és un centre del tot segur. De fet, els alumnes més grans venen coses que no s’han de vendre als més petits”. Aquestes coses –avança– són ‘vapejadors’. Una mare, finalment, resumeix el parer general de les famílies: “A la vida es trobaran amb això. La societat ha canviat, és més conflictiva; hi ha més busca-raons. Potser no és el centre més segur, però la vida és això”.
Consultada per aquest cúmul d’incidents, l’APA (Associació de Mares i Pares d’Alumnes) del Lycée prefereix no fer declaracions: “És la nostra política. No prenen una posició davant la premsa”.