A través d’un comunicat, el sindicat ha posat en relleu que “des de l’aplicació efectiva de l’IRPF, els imports dels mínims personals i la bonificació màxima no han estat objecte d’una actualització sistemàtica d’acord amb l’evolució del cost de la vida”. I això ha tingut conseqüències: “una pèrdua progressiva del seu valor real i pot comportar que els contribuents acabin suportant una càrrega fiscal superior simplement perquè les seves rendes nominals han augmentat per compensar la inflació”.
El primer llindar, ara situat a 24.000 euros augmenti fins als 30.599,41 euros i, el segon -el que marca quan es passa de pagar el 5% al 10%, a 50.999,01 euros; a banda, la bonificació màxima passaria de 800 a 1.019,98
L’USdA carrega de forma forta contra aquesta realitat. “No és acceptable que un treballador hagi de pagar més impostos pel simple fet d’haver rebut un increment salarial que, en realitat, només serveix per intentar mantenir el seu poder adquisitiu”, afirmen. I, per això, fan una proposta: actualitzar per al 2027 els imports prenent com a referència l’evolució de l’IPC a Andorra durant el període 2016-2025.
Així, la idea seria que el primer llindar, ara situat a 24.000 euros augmenti fins als 30.599,41 euros. Pel que fa al segon límit, el que marca quan es passa de pagar el 5% al 10%, pujaria de 40.000 a 50.999,01 euros. A banda, la bonificació màxima passaria de 800 a 1.019,98.
L’USdA també considera “imprescindible” que s’estableixi “un mecanisme d’actualització automàtica anual a partir del 2028, vinculat a la variació interanual de l’IPC oficial d’Andorra”. Així, “els imports s’actualitzarien cada any en funció de l’evolució dels preus, evitant que tornin a quedar congelats i que els contribuents perdin progressivament capacitat econòmica”. Si la inflació fos negativa, els imports es mantindrien sense cap reducció.
Des del sindicat es defensa que “la fiscalitat ha de respondre a la capacitat econòmica real de les persones i no convertir la inflació en una font indirecta d'increment de la recaptació pública”. Així, s’avisa que “quan els salaris augmenten per compensar l'encariment de la vida, però els paràmetres fiscals continuen congelats, es produeix una pèrdua de poder adquisitiu que acaba afectant especialment les rendes del treball”. Es posa en relleu també que la proposta “no es tracta d'una rebaixa fiscal indiscriminada ni d'un privilegi per a determinats contribuents” sinó una fórmula per “evitar que la inflació provoqui, per la porta del darrere, un augment de la pressió fiscal sobre la ciutadania”. Des de l’entitat, s’insta els responsables polítics a “estudiar i incorporar aquesta proposta, perquè mantenir el poder adquisitiu dels treballadors” tot defensant que “també implica evitar que la fiscalitat es mengi una part dels increments salarials que només compensen l'encariment de la vida”.