L’informe desgrana quina és la realitat actual del mercat -només del de compra perquè no recull dades del de lloguer-. I la contradicció és evident. L’activitat és la més intensa dels darrers temps. S’han fet 2.234 operacions de compravenda d’habitatge entre el quart trimestre del 2024 i el tercer trimestre del 2025, per les 1.678 del període immediatament anterior. I això a preus molt més elevats. De mitjana, 4.373 euros per metre quadrat, xifra que suposa un 12,9% més que un any abans.
“Els moviments per rang de preu van cap a dalt, de forma que cada cop tenim menys habitatge adquirible, en uns barems que pugui permetre el procés de compra”, ha indicat l’autor de l’estudi
La informació, però, evidencia que bona part de les transaccions són efectuades per estrangers. Així, Fabra apunta que el nombre d’operacions per cada mil habitants (25) se situa molt per sobre de les xifres als països de l’entorn, fet que evidencia l’impacte de la inversió forana. A Espanya, sense anar més lluny, aquesta dada és únicament d’entre 12 i 13 per cada 1.000 habitants i ja reflecteix un mercat molt actiu, segons ha indicat Fabra.
“És normal en aquelles zones on hi ha més pes de compra per part que no resideixen regularment és comú estar entorn les 15 vendes anuals per cada mil habitants, per exemple a zones costeres”, ha indicat el catedràtic espanyol. Al seu entendre, seria “important tractar de forma diferent e comprador que ho fa per residir del que ho fa per altres fins”, com ara “amb el tractament fiscal” que “hauria de ser més favorable” en el primer cas.
En l’informe, Fabra alerta sobre una altra situació. L’oferta tendeix de forma clara cap a habitatges grans, de molts metres quadrats. I això fa que, també, siguin més cars. I, per tant, menys “accessibles” per a bona part de la població. Amb les dades recopilades, ha alertat que més del 40% dels immobles en oferta s troben entre els 500.000 euros i el milió de cost. I un 32,3%, costen encara més. En canvi, només un 7,5% queden per sota dels 300.000.
“Els moviments per rang de preu van cap a dalt, de forma que cada cop tenim menys habitatge adquirible, en uns barems que pugui permetre el procés de compra”, ha indicat l’autor de l’estudi. També ha posat en relleu “l’elevada superfície mitjana dels immobles”, ja que “al final el que comprem són metres”. Per tant, “si només trobem pisos d’alt nivell de superfície, el preu no pot ser econòmic”.
Per això, ha insistit en una altra proposta que ja havia formulat en anteriors exposicions: “cal fer pisos més petits perquè els ciutadans els puguin pagar”. I una opció és “fomentar la possibilitat de segregar els habitatges”. També ha posat sobre la taula la necessitat de “fomentar la construcció en alçada per fer un aprofitament més òptim del terreny”. D’aquesta forma, es podrien tenir “immobles que la gent pugui pagar”.
La creixent activitat d’operacions també comporta un altre efecte: la reducció de l’oferta d’immobles al mercat. A finals del tercer trimestre, als portals hi havia un total de 1.555, habitatges a la venda gairebé un 13% menys que a 30 de juny. Per tant, van a la baixa. I, en aquest cas, el preu mig que es demanava era encara més elevat que el de les transaccions finalment tancades: 6.737 euros per metre quadrat. Això suposa un increment del 17% en comparació al segon trimestre del 2025.
Fabra ha advertit que aquesta tendència, almenys “a curt termini”, es mantindrà. Així doncs, el nombre d’opcions de compra ha d’anar a la baixa en el futur immeditat i això també comportarà que els preus continuïn a l’alça de forma important.
Comentaris (3)