El nombre de llars va créixer un 17,3% entre el 2020 i el 2024

(AMB DOCUMENTS) El lloguer és el règim de tinença majoritari i va suposar el 64,5% dels habitatges l’any passat; destaca l’augment significatiu dels immobles d’arrendament amb menys d’un any de residència

Comentaris

Una vista d’habitatges a Andorra la Vella i Escaldes.
Una vista d’habitatges a Andorra la Vella i Escaldes. Toni Solanelles

El nombre d’habitatges de les llars residents a Andorra ha continuat creixent de manera sostinguda durant els darrers anys. El 2024 es va arribar als 39.271 habitatges, un 2,9% més que l’any anterior (2023). En el període 2020-2024, l’increment total ha estat de 5.816 habitatges (un 17,3%, doncs, en quatre anys: de 33.45 a 39.271). En aquest període, el creixement del lloguer ha estat molt més intens que de la propietat. Els pisos concentren clarament el parc residencial (representen el 92,2% del total), mentre que la mitjana de peces per habitatge continua disminuint (se situa, actualment, en 3,56), fet que indica una tendència cap a habitatges més petits o amb menys estances.

Pel que fa al règim de tinença, segons informa el departament d’Estadística de Govern, el lloguer és majoritari i va suposar el 64,5% dels habitatges el 2024, tot i que baixa lleugerament respecte del 2023. Destaca l’augment molt significatiu de les llars de lloguer amb menys d’un any de residència, que es multipliquen en relació amb el 2023, mentre que disminueixen les llars amb estades molt llargues (vint anys o més). En conjunt, més de la meitat de les llars d’arrendament es concentren entre els dos i els deu anys de residència, reflectint una elevada mobilitat residencial.

Quant a la superfície dels habitatges, els més habituals són els de 75 a menys de 100 m², seguits dels de 50 a menys de 75 m² i dels de 100 a menys de 125 m², que en conjunt superen tres quartes parts del total. Hi ha diferències notables segons la parròquia, tant en el nombre total d’habitatges com en les superfícies predominants. Finalment, el preu mitjà del lloguer per metre quadrat ha augmentat de manera clara: el preu general es va situar en 9,5 euros per metre quadrat el 2024, mentre que el preu d’accés per a les llars amb menys d’un any de residència arriba als 13,0 euros per metre quadrat, evidenciant un encariment important de l’habitatge.

Pel que fa al nombre de llars, a 31 de desembre de 2025, Andorra comptava amb 40.664 habitatges residencials i una població resident estimada de 89.058 persones, cosa que suposa una mitjana de 2,19 persones per casa, una xifra que es manté estable en el temps tot i la lleugera disminució respecte a l’any anterior. Més d’un terç de les llars són unipersonals (37,4%), mentre que el 25,0% tenen dos membres i el 32,1% entre tres i cinc membres, fet que reflecteix una estructura de llars diversa però amb un pes important de les més petites.

Quant a la distribució territorial, Andorra la Vella és la parròquia amb més llars (11.284), seguida d’Escaldes-Engordany (6.986) i Encamp (6.521), mentre que Ordino és la que en té menys (2.378). Entre el 2021 i el 2025, totes les parròquies han experimentat un creixement en el nombre de llars: destaca Canillo amb l’augment relatiu més elevat (un 42,9% més), seguit d’Ordino i Encamp. La Massana és la parròquia que presenta un creixement més moderat.

Finalment, en matèria de composició de les llars per parelles, la majoria estan formades per dos membres estrangers (65,5%), seguides de les parelles de residents andorrans (24,7%) i les parelles mixtes (9,8%), uns percentatges que es mantenen estables. La mitjana de membres per llar varia segons la parròquia amb Sant Julià de Lòria com la més elevada (2,51) i Canillo com la més baixa (1,67). En conjunt, però, el model de llar a Andorra mostra una evolució estable i sense canvis estructurals rellevants.

Etiquetes

Comentaris

Trending