Quant al creixement de l’economia, l’agència estima que la demanda interna continuarà sent recolzada per un mercat laboral fort i les contínues entrades migratòries i fa una previsió de creixement del PIB real del país d’un 2,1% el 2025 i d’un 1,6% el 2026, és a dir d’un 3,7% en dos anys. Això es deu, en part, per la progressiva diversificació de l’activitat. Ara bé, si agafem l’informe del passat gener, l’agència preveia que l’augment seria de 2,9% (1,8% enguany i de cara al 2026 un 1,4%). Pel que fa a la política fiscal, Andorra continua registrant superàvits pressupostaris des del 2022. Moody’s estima que aquests se situaran en l’1,5% del PIB el 2025 i l’1,3% el 2026, amb una previsió de reducció del deute públic fins al 31% del PIB l’any 2026.
Destaquen les millores contínues pel que fa al marc fiscal i la supervisió bancària, equilibrades amb algunes restriccions, com ara les limitacions en la cobertura estadística i l’absència d’un prestador d’última instància
Quant a la fortalesa econòmica, apunten que Andorra té uns ingressos per càpita alts, però la seva petita mesura econòmica limita algunes capacitats. També destaquen la fortalesa de les institucions i la governança i en les millores contínues pel que fa al marc fiscal i la supervisió bancària, equilibrades amb algunes restriccions institucionals per als responsables polítics, com ara les limitacions en la cobertura estadística i l’absència d’un prestador d’última instància que es veu parcialment mitigada per l’existència d’un mecanisme de provisió d’emergència de liquiditat des del 2022, diu l’informe.
Subratllen una càrrega de deute moderada, una forta assequibilitat del deute i la presència d’actius líquids substancials del sector públic, i apunten que amb actius consolidats del sector bancari que ascendeixen al 565% del PIB el 2024, la gran mida del sector planteja un repte creditici important, donat el potencial impacte advers d’una crisi financera sobre l’economia en general i les finances públiques. L’agència preveu que Andorra mantindrà una posició fiscal sòlida i una forta capacitat institucional. “Només esperem un progrés gradual en la diversificació econòmica, que continuarà deixant l’economia exposada a les crisis”, afegeixen.
L’adopció de noves reformes en pensions i sanitat que frenin l’augment de la despesa relacionada amb l’envelliment, juntament amb la plena implementació de l’acord d’associació amb la Unió Europea apunten que resultarà en un creixement econòmic significativament més alt i una major diversificació, que podria exercir una pressió a l'alça sobre la qualificació creditícia d’Andorra. A més, una reducció dels riscos contingents que planteja el sector bancari també seria positiva pel que fa al crèdit.
Finalment, exposen que un deteriorament de les perspectives de creixement a mitjà termini d’Andorra en relació amb l’escenari base, que afectaria negativament les finances públiques i podria provocar una intervenció governamental que podria augmentar les necessitats d’endeutament i el deute públic, exerciria una pressió a la baixa sobre la qualificació: “L’absència d’un pla de reforma creïble per abordar les pressions sobre el sistema de pensions i les finances públiques a causa de les tendències demogràfiques adverses podria pesar sobre la qualificació, sobretot si concloem que el marc institucional és més feble del que s’havia assumit”, conclouen.