En el marc del col·loqui ‘Perspectives financeres del Principat’, el ministre de Finances ha afirmat que “Andorra està creixent i que els darrers anys, des de la Covid, el PIB ha accelerat lleugerament el creixement, que se situa entre el 2 i el 2,3 anual, una mica per sobre del potencial del nostre país”. No obstant, Lladós ha alerta que “el PIB per capita està pla”. És a dir, “creixem com a país, però no en l’economia per capita: cal crear llocs de treball més qualitatius, que aportin valor afegit i tinguin un alt component de productivitat” perquè, ha especificat a l’Altaveu, amb “la riquesa que generem amb el nostre treball és difícil de fer pujar la productivitat”, especialment perquè l’economia andorrana està molt basada en el sector serveis tradicional, on la mecanització tecnològica és complicat que s’hi pugui introduir.
“Hi ha quatre factors clau per afavorir la diversificació de la nostra economia: el nostre model basat en els pilars de la seguretat, l’educació i la salut; el baix endeutament de l’Estat; l’acord d’associació; i la fortalesa del nostre teixit empresarial, que sempre ha sabut i continua sabent identificar les oportunitats”
Segons el ministre, el teixit econòmic andorrà actual és el que és i això comporta un model migratori que condiciona certes coses sense que això sigui “ni millor ni pitjor” i el PIB per capita, tot i estar estancat, permet als ciutadans, en el dia a dia, disposar d’una capacitat de compra més elevat que en molts països de l’entorn i segons els càlculs d’Estadística citats pel titular de Finances, que se situa entre Suècia i Dinamarca.
Lladós ha recordat que l’executiu continua tenint com a prioritats la salut, l’educació i el territori, en el sentit de seguir invertint en infraestructures, “sense endeutar el país i mantenint una baixa fiscalitat”. Ha destacat que “Andorra és un país fiscalment competitiu especialment enfront els països del seu entorn”, i ha subratllat que el Principat té “un marc fiscal homologable, atractiu i estable” com a gran palanca a preservar. Per al ministre, els dos grans reptes de futur són l’envelliment de la població andorrana i la diversificació econòmica.
Justament, Lladós s’ha centrat també força en aquest darrer punt. És una necessitat que Andorra diversifiqui la seva economia, un repte que, segons Lladós, passa per posar en valor, entre altres palanques, les iniciatives del teixit empresarial. “Hi ha quatre factors clau per afavorir la diversificació de la nostra economia: el nostre model basat en els pilars de la seguretat, l’educació i la salut; el baix endeutament de l’Estat; l’acord d’associació; i la fortalesa del nostre teixit empresarial, que sempre ha sabut i continua sabent identificar les oportunitats”, ha indicat el titular ministerial.
Ramon Lladós també ha situat com a repte la digitalització del país en el seu conjunt i de l’administració en particular. En aquest àmbit, el ministre de Finances ha indicat que en el pressupost per aquest 2025, que està a punt d’entrar en vigor, s’hi preveuen en el seu conjunt 22 milions d’euros, cinc més dels pressupostats per a l’exercici anterior. Aquests diners es destinaran a millorar l’administració en aquesta matèria i també per ajudar a les empreses a desenvolupar-se en l’entorn digital.
TRANSFERÈNCIES
Parlant de pressupost i partides que inclou, Lladós també s’ha referit a les transferències que Govern passa als comuns, i que ha situat en 73 milions el 2024, segons que recull l’agència ANA. Sobre el fet que es pugui modificar el model de transferències a les corporacions parroquials, Lladós ha reconegut que “val la pena” fer “una reflexió” conjuntament amb els comuns sobre els reptes que es tenen de futur i potser plantejar com es fan aquestes transferències.
De fet, el ministre ha recordat que en la sessió de Consell General en què es va debatre el pressupost alguns consellers ja van posar sobre la taula aquesta reflexió sobre les transferències, tenint en compte l'exposat, que hi ha comuns que tenen una bona situació econòmica i que els diners que reben des de l'executiu van a l'alça i l'administració general no gaudeix de la mateixa situació financera que algunes corporacions comunals. Així, i tot i reconèixer que es tracta d'un tema “delicat” i que ha de liderar el poder legislatiu, tal com ja es va plantejar en seu parlamentària, Lladós s'ha mostrat obert que hi pugui haver aquest debat. “Repensar-s’ho és bo”, ha valorat
El president de l’EFA, Daniel Armengol, en el seu torn d’intervenció en un cèntric hotel d’Andorra la Vella, ha volgut posar en valor que “la sobirania d’un país comença per la seva solvència” i ha celebrat que des del 2012, amb la posada en marxa del nou model fiscal, “hem observat una estabilització del nivell d’endeutament, així com una dinàmica més equilibrada entre la despesa i els ingressos”.