Aquestes disposicions són les que conté el projecte de llei de continuïtat i consolidació de les mesures per al creixement sostenible, que els pròxims dies Govern enviarà al Consell General. Es tracta de “fer un pas més” al que ja es va fixar a la Llei òmnibus amb un text que “posa el focus en el creixement poblacional, que ha de ser sostenible a llarg termini si volem mantenir els estàndards de cohesió social”, segons ha explicat la ministra de Presidència, Economia, Treball i Habitatge, Conxita Marsol.
El projecte legislatiu aborda mesures en diferents àmbits: fiscalitat -més concretament l’impost a la inversió estrangera-, immigració i comerç. En el primer punt, s’endureix el gravamen de l’impost que hi ha sobre la compra d’immobles per part d’estrangers. Es duplica. Fins ara, bàsicament, es pagava un 3% de l’import de l’operació en el cas del primer bé -fos un terreny, una parcel·la ja construïda o directament un habitatge- i un 5% per al segon. A partir d’aquí, es marcava un 10%. El nou text establirà un 6% i un 10% respectivament.
Marsol ha apuntat que, un cop s’ha donat prou temps per comprovar el funcionament de la figura, “ara és el moment d’anar un pas més”. Així, cal “dona més recorregut a l’impost”. L’objectiu és “troba un punt d’equilibri per alentir el creixement de preus al mercat immobiliari”.
La llei contempla altres mesures enfocades, en aquest cas, a la immigració. Entre altres coses, es recuperen les propostes que, ara fa uns dies, el grup demòcrata va intentar introduir via esmenes en la modificació de la llei de professions titulades en l’àmbit de la salut i que van ser refusades per Sindicatura. Així, es crea el permís de residència per a persones contractades en origen, que s’haurà d’acabar de desenvolupar a través d’un reglament.
La ministra de Justícia i Interior, Ester Molné, ha explicat que “fem una prova pilot” amb l’objectiu “d’endreçar l’arribada de temporers”, sense que això signifiqui, ara mateix, que aquest règim es vulgui suprimir. Ara bé, ha reconegut que és una possibilitat en funció de com es consolidi tot plegat. “De moment, la idea és que convisquin, sense perjudici que, a mesura que avanci, un pugui anar substituint l’altre”, ha comentat. Ara, s’ha de treballar encara amb la patronal les condicions exactes, tot i que ja s’ha avançat que, segurament, la durada de l’autorització aniria més enllà dels sis mesos.
Segons Conxita Marsol, la nova llei “posa el focus en el creixement poblacional, que ha de ser sostenible a llarg termini si volem mantenir els estàndards de cohesió social”
A la vegada, també es donarà als temporers la possibilitat de fer 12 hores extra setmanals -per a un màxim de 52- en un altre sector diferent d’aquell en què estiguin contractats. Ara bé, Molné ha deixat clar que “hi haurà controls” per evitar incompliments i que se superi aquesta xifra. Així, es preveu la contractació d’un nou inspector que, entre altres tasques, se centrarà especialment en aquesta vigilància. I si s’enxampa algun infractor, s’anul·laria el permís de residència. Segons Molné això suposarà “conseqüències tant per al treballador com per l’empresa, que no podrà tornar a tenir aquesta persona”.
La llei també allargarà la prohibició actualment vigent per als assalariats no comunitaris que obtenen un permís de residència de canviar de sector. Fins ara, això no era possible durant els tres primers anys (l’autorització inicial i una renovació). Ara, s’amplia fins a cinc anys. És a dir, fins a la segona renovació. Es vol, d’aquesta forma, garantir “l’estabilitat dels treballadors extracomunitaris en el sector que són més qualificats”.
El text també modifica aspectes de la regulació dels residents que volen instal·lar-se per exercir una activitat com a autònom. En primer lloc, s’amplia el sistema de reserva prèvia que regeix des de l’entrada en vigor de la Llei pel creixement sostenible i pel dret a l’habitatge. Ara també l’haurà de fer servir qui vulgui establir-se com a professional liberal. I, a més, s’endureixen les condicions del dipòsit a l’AFA que han d’efectuar per obtenir el permís. Dels 50.000 euros exigits, 30.000 hauran de ser a fons perdut, mesura que també s’aplicarà als residents passius. En tots dos casos, a més, si porten persones a càrrec, dels 12.000 euros que han d’aportar per a cadascuna, 6.000 també tindran aquesta consideració.
A més, pel que fa a les residències passives, creix la inversió en actius andorrans que han d’efectuar: de 600.000 a 800.000 euros. Ara bé, a les possibilitats ja existents, s’afegeix la de fer-ho en instruments financers o de deute creats per les entitats del sector bancari. S’agafa aquesta xifra, segons Molné, “perquè volem mantenir una situació d’equilibri i són les que ens semblen adequades”, tot i no tancar la porta a que, durant el tràmit parlamentari, els grups del Consell puguin “modular-la”.
La llei, pel que fa al comerç, obre la porta a la possibilitat que Govern limiti l’obertura de certs establiments. El que es demana al text és que s’habiliti a Govern “a fer els estudis corresponents i a prendre mesures a aquest nivell”. Així, segons Marsol, es vol “apostar per activitats d’alt nivell afegit, complementàries del que ja existeix i poc devoradores de recursos”. I aquí, tot i admetre que “encara no tenim definides les limitacions”, sí que ha admès que en el punt de mira podrien estar projectes de grans centres comercials, tot assegurant, però, que “el projecte que ja està aprovat, està aprovat”.
Per a Govern, l’aprovació d’aquest projecte de llei comporta, de retruc, descartar els que va presentar, amb uns objectius similars, Concòrdia. Per això, s’ha emès un criteri desfavorable. “El nostre projecte és més ambiciós i la regulació que ells promouen no és, al nostre entendre, la més interessant a fer”, ha comentat Molné, que també ha indicat que tampoc s’està d’acord amb el text per crear un dispositiu d’acolliment per a la integració de persones nouvingudes. En aquest sentit, es defensa que el departament d’Igualtat ja té a punt un programa que complirà aquesta funció.